15 de Maig de 2009

Una gran final

El passat dimecres vàrem poder fruir d’una magnífica final de la Copa de Rei a Mestalla. Es van enfrontar dos equips històrics, amb 23 copes guanyades l’Atlètic de Bilbao i 24 el F.C.Barcelona. Els blaugranes feia 11 anys i el Bilbao 25 que havien guanyant l’última.

El Barça es trobava a punt de fer historia, amb la possibilitat de guanyar la copa del Rei -com així va ser, la Lliga i la Copa d’Europa. El Bilbao tornava a viure la primera final després de 25 anys i estava convençut que al Barça, amb un partit a vida o mort cada tres dies,  jugant com a lleons i a un sol partit, se’l podia guanyar.

Més de 30.000 bascos i més de 15.000 catalans,  joves i no tan joves, noies i nois, senyores i senyors, van envair València i després el camp de Mestalla. Bon rotllo i cap incident ni pels carrers de València ni al camp. Un brètol, en el sector basc, va llençar una llauna buida a Alves i els mateixos veïns de grada el van denunciar i fer detenir.

Ells, els bascos convençuts de la victòria, els catalans convençuts de que érem millors.

Bascos i catalans som  diferents però ens respectem i tenim  coses i problemes  que ens uneixen. Tots dos estem convençuts que el Barça i l’Atlètic son més que un club. Tots dos volem Seleccions Nacionals esportives i els nostres equips porten la Senyera i la Ikurriña a la samarreta.

Euskadi i Catalunya sabem que som dos nacions de Europa amb una llengua ,una cultura ,una historia que ve de lluny i que ens dona una identitat pròpia.

L’Atlètic de Bilbao va marcar de còrner als 9 minuts de partit, el Barça va empatar amb un golàs de Touré Yaya al minut 31 de la primera part. A la segona el Barça va fer un recital de futbol amb gols de Messi, minut 54, d’un Bojan meravellós al minut 58 i un llançament a l’escaire de Xavi al minut 64. En resum 4 a 1 i la copa cap a casa.

Al acabar al partit, cap mal gest ni al camp ni a les grades, alegria lògica dels barcelonistes i tristesa raonable dels jugadors i aficionats bascos. Però van haver-hi aplaudiments de tots a tots, guanyadors i perdedors.

Moments abans de començar el partit va sonar l’himne espanyol acompanyat d’una molt important i generalitzada xiulada. Hi ha gent que pensa que els símbols, siguin d’on siguin, no s’han de xiular i potser tenen raó. Però quan 45.000 bascos i catalans, tan assenyats i amb un comportament tan cívic, es posen a xiular un himne es bo preguntar-se per què.

I el per què pot ser, perquè bascos i catalans ens sentim xiulats cada dia quan PP i PSOE, que diuen defensar Espanya, utilitzen el català i l’euskera per aconseguir vots a Espanya. També ens sentim xiulats quan porten l’Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional en el cas del PP i en el cas del PSOE regatejant incompleixen tots els terminis. Potser hi ha una altra explicació per a la xiulada, potser es va donar perquè l’Estatut aprovat al Parlament basc no va ser ni pres en consideració pel Congrés dels Diputats amb els vots de PP i PSOE. I potser s’hauria de mirar el que ha passat a les darreres eleccions amb els pactes entre el PP i PSOE, deixant fora els nacionalistes bascos del Govern.

En resum, una gran final, amb molts  aplaudiments i una gran xiulada