11 de Novembre de 2012

Reflexions catalanes des de Madrid

Viatjo a Madrid cada setmana per la meva condició de senador i em trobo amb una situació  molt peculiar. Sembla que no hagin entès encara que tot el que passa a Catalunya en aquests moments té motivacions ben concretes. Per això la manifestació de l’Onze de setembre amb un milió i mig de persones a Barcelona en un dia radiant va ser un èxit. La gent podria haver aprofitat per anar a la platja o a la muntanya i es van quedar quatre hores plantats a Passeig de Gràcia, atapeïts, il·lusionats per demanar que Catalunya esdevingui un Estat d’Europa.

Aquest fet a Madrid no el volen entendre. Es pensen que el President Mas de cop i volta ha interpretat que els Convergents, els d’Unió, els votants d’ERC, la gent del PSC, els d’ICV no estem contents amb Espanya. Fan cara d’estupefacció li donen part de culpa a Artur Mas i actuen com si ells no haguessin fet res. Fan cara de sorpresos i després ens insulten. Intenten fer-nos por. Tot això els distreu i els fa oblidar que els màxims responsables perquè això passi han estat ells.

No volen reconèixer que els catalans i que Catalunya som una nació des de fa molts anys, que parlem el català perquè és la nostra llengua. No volen reconèixer que en aquests anys Catalunya no ha pogut disposar de les infraestructures necessàries per convertir-se en un país més competitiu, més productiu i més potent. En aquest àmbit tampoc han entès que el servei de rodalies és imprescindible per moure els ciutadans d’una àrea metropolitana de més de cinc milions d’habitants. Tampoc els ha quedat clar que la N-II és la carretera amb més trànsit de camions i que necessitem una autovia. Na han entès que, encara que no ens agradi, aquí paguem peatges.

No han entès que el 2010 els catalans vam manifestar-nos a Passeig de Gràcia perquè el Constitucional va retallar l’Estatut de Catalunya, prèviament aprovat al Parlament i després del referèndum favorable dels catalans

No han entès que el president Mas ha convocat eleccions anticipades perquè aquest milió i mig de persones volen fer una consulta per preguntar si estan d’acord o no amb que Catalunya sigui un Estat de la UE. Se’ns diu que la xifra estava molt bé, però que n’hi ha molts que es van quedar a casa.

No recorden que nosaltres sí vam votar l’Estatut de Catalunya, mentre que el PP va animar a votar contra el text perquè així es votava contra el nostre país. Fins i tot van posar falques a la ràdio en les que es podia sentir: Estos catalanes se quieren llevar la caja.

Com a conseqüència de tot això el Parlament de Catalunya va acordar que en els propers quatre anys es convocarà un referèndum o una consulta per preguntar a la gent que vol per al seu país.En aquest sentit el president Mas ha estat clar. “Si un poble no pot ser preguntat, o no hi ha poble o no hi ha democràcia. El poble català hi és. Llavors, si és la democràcia que falla, haurem d'internacionalitzar el procés”.

Per això a partir del 25N, plantejarà, si torna a ser escollit, davant del Parlament de Catalunya fer una declaració solemne sobre el Dret a decidir, perquè el país  serà observat amb lupa des de tot arreu. Cada pas ha de ser pensat, meditat, ben fet, per guanyar la comprensió de la comunitat internacional. Així podrem guanyar-nos la consideració i el respecte de la comunitat internacional. El país ha de ser conscient que té un president que el vol portar tan lluny com vulgui.