23 d'Abril de 2010

Radiografia d'un malson estatutari

Espanya és una nació indissoluble. Aquesta és la principal conclusió que es pot extreure de la filtració interessada als mitjans de la primera votació, el 15 d'abril, en quatre anys de la Ponència del Tribunal Constitucional que dóna resposta al recurs d'inconstitucionalitat de l'Estatut. Finalment la proposta no va prosperar per sis vots en contra i quatre a favor. Però suposava una retallada a l'articulat relatiu al concepte de nació, a la llengua, al finançament, al poder polític a l'ordenació territorial, a les institucions...

En definitiva, els protagonistes d'aquest malson són els jutges conservadors i el magistrat progressista Manuel Aragón Reyes, nomenat per l'Executiu, i que va decantar la votació. Va considerar que la indissolubilitat d'Espanya no quedava prou clara. Ell defensava que es declarés inconstitucional el preàmbul de l'Estatut on s'estableix: "El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit de forma àmpliament majoritària a Catalunya com a nació". En essència no estava sol. Comptava amb el suport dels altres nou jutges que es mostraven favorables només a invalidar el terme nació. No tots consideraven que es pogués declarar inconstitucional degut a una qüestió tècnica. El problema, segons la jurisprudència del Tribunal, es donava perquè els preàmbuls no tenen valor normatiu i per tant no es poden declarar inconstitucionals.

Aquest coneixement en el detall de les deliberacions resulta absolutament inacceptable. Només posa de manifest que els membres del Constitucional volen posar un topall a les legítimes aspiracions d'autogovern aprovades en referèndum pel poble de Catalunya i això és inadmissible.

La votació es produeix després de gairebé quatre anys i amb un Tribunal caducat i desprestigiat, amb només 10 membres, quan n'hauria de tenir 12. Un d'ells ha mort i no ha estat renovat i un altre es troba recusat. A més a més, quatre dels seus membres ja porten dos anys de pròrroga en els càrrecs. El Senat, la Cambra que hauria d'escollir els quatre membres prorrogats, no avança sobre aquest punt. El PP proposa dos nous membres, Hernando i Enrique López, i el PSOE ho bloqueja perquè no els troba adients.

Solucions

CiU vol mostrar clarament la seva predisposició per arribar a un acord i elaborar amb el Tripartit una proposta de resolució conjunta al Parlament de Catalunya que insti a renovar el Tribunal Constitucional. Aquesta declaració no pot quedar-se només en una gesticulació. CiU plantejarà concrecions útils i reals a través de la modificació de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional per incorporar mecanismes per afavorir la renovació dels membres del TC. Es tracta d'establir un període màxim en funcions de 6 mesos, i una altra modificació per evitar que el TC pugui jutjar sense restriccions els Estatuts d'Autonomia que han estat referendats per la ciutadania.

A més a més, CiU també posarà sobre la taula la necessitat d'un requeriment d'incompetència o abstenció al Constitucional a instàncies del Parlament i demanarà la recusació dels membres del tribunal que tenen el seu mandat caducat.

Des de CiU no s'ha presentat cap iniciativa de manera unilateral, sinó que el que fa és exposar un doble front d'actuació en el qual voldria que es tingués la màxima unanimitat possible en aquesta proposta de resolució perquè pugui ser acceptada per tothom. Hem d'aconseguir que totes les forces catalanistes a Madrid es comprometin a defensar el que s'aprovi al Parlament també al Congrés i al Senat. Hem d'acabar amb aquest malson.