27 d'Octubre de 2010

Paraula de Montilla

"Ara mateix, amb les propostes que hi ha sobre la taula dels actuals candidats (ERC i ICV)  que són socis de govern és impossible un acord", paraula de Montilla. El President Montilla va provocar dilluns amb les paraules de la seva renúncia a la reedició del tripartit un petit terrabastall. Estem en l’etapa prèvia a les eleccions del vint-i-vuit de novembre. Però cal tenir en compte un element important. Montilla no vol repetir el tripartit, però ni els seus votants, ni els seus socis ho volen. El 75% dels votants del PSC i el 80% dels d’ERC volen un canvi de Govern.

Ara bé, tot això resulta ben paradoxal. El President del Govern de la Generalitat sap que l’única manera que té de governar és reproduint el que ha existit fins ara. Considera Montilla que la seva renuncia a reeditar el tripartit no és una rendició, sinó que rendir-se seria “mantenir la presidència a canvi de renunciar als principis i propostes” del PSC. Però el tripartit no es farà no perquè no el vulguin en Montilla o en Puigcercòs, no; no es farà perquè no el voldran els ciutadans de Catalunya. Aleshores CiU podria comptar amb una àmplia majoria. Però res no està decidit. Si es tenen en compte les darreres enquestes CiU es troba ben a prop de la majoria (65 escons) i el PSC (29 escons) pot tenir els pitjors resultats de la seva història. Encara queda més d’un mes.

El senyor Montilla hauria de deixar d’enganyar-se. Ara subratlla que el problema del Govern que ha presidit rau en que paga els errors dels seus socis. Potser el que hauria de dir és que està pagant els errors dels seus socis i també la seva acceptació. Ell s’ha mantingut al capdavant i ho han pagat els tres partits. Tot resulta molt estrany. Defensa la feina feta pel tripartit, però al mateix temps nega la seva repetició. Aleshores, per què vol governar sol sense dir ni una sola paraula del que vol fer quan porti el timó.

La Campanya

El PSC es dedica a fer una campanya que té com a principal eix els atacs a CiU i, sobretot, al seu líder, Artur Mas. Senzillament es tracta de quelcom molt productiu. L’altre aspecte es centra en tornar a mirar al PSOE i a Espanya per intentar solucionar els seus problemes. Aquí també es dóna una altra contradicció. Han passat en molt poc temps de plantar-se al capdavant de la manifestació que demostrava la desafecció entre Catalunya i Espanya a assistir a la desfilada del Día de la Hispanidad. Aquesta és la paraula de Montilla. A més demana a tot ministre que vulgui que es passi per Catalunya, Zapatero ja té tancats dos viatges de campanya, per tal de recuperar el vot de la desafecció.

A trenta dies del 28-N, Catalunya decidirà el seu futur i el seu Govern. Tenim un país en el que el 76% dels ciutadans demana el canvi. Montilla i els seus socis han perdut el crèdit no només polític, sinó econòmic. Han hagut de emetre 2.500 milions d’euros en bons de deute a un any al 4,75% de tipus d’interès, més del doble dels bons emesos per l’Estat espanyol. Està molt bé, però això no té com objectiu fer inversions que aixequin aquest país i el treguin de la situació en la que es troba. Aquesta emissió de bons teòricament servirà per pagar les factures dels darrers quatre anys de Govern tripartit. Les paraules, de vegades, se les enduu el vent.