29 de Juliol de 2010

L'extraordinari supervisor del banc d'Espanya

Un cop coneguts el passat divendres els resultats dels tests d’estrès, les proves de resistència a les que es va sotmetre la banca europea per comprovar si comptava amb prou capital per afrontar el futur, queda clar que a Espanya aproven La Caixa, El Banc de Sabadell, el Santander i el BBVA. Malauradament no superen el llistó els dos grups de caixes catalanes: Unnim (Sabadell, Terrassa i Manlleu) i Diada (Catalunya, Tarragona i Manresa). Les caixes d’estalvis podrien sortir d’aquest atzucac recorrent al FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària). Disposen de temps fins a finals d’any. Els resultats són doncs poc positius, però probablement menys greus del que es temia el Banc d’Espanya.

Ara bé, és imprescindible que cada cop que fem una llei per arreglar alguna cosa que no funciona aquesta hagi de suposar una invasió de les competències del Govern de Catalunya per part de l’Estat? Resulta imprescindible que les caixes s’assemblin cada cop més als bancs? Resulta imprescindible que les caixes siguin més dependents del Banc d’Espanya?

Està molt bé que el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, hagi valorat positivament els resultats dels tests. Inclús els dels grups esmentats anteriorment. “Será inevitable que alguien diga que son cajas con problemas, pero no es así; tienen un proyecto de integración aprobado por el Banco de España”. Ves per on, això confirma la solidesa del sistema financer. Però el que no va explicar Fernández Ordóñez es quan podran les empreses, les famílies i les Administracions Publiques tornar a operar amb normalitat. Quan podran demanar crèdits sense haver de posar el seu patrimoni en garantia? Aquesta qüestió serà motiu d’una compareixença del Governador del Banc d’Espanya davant la comissió d’Economia del Senat que presideixo.

Per a la vicepresidenta segona, Elena Salgado, els test demostren que el sistema financer de l’Estat suporten “molt bé” la difícil situació actual, degut principalment a una bona supervisió del Banc d’Espanya. El que ella no ha explicat és per què el Gran Supervisor o Extraordinari Supervisor d’aquesta entitat financera estatal ha permès durant tants anys que bancs i caixes deixessin diners a les empreses i a les famílies del país per un valor de 470 mil milions d’euros dels que no disposaven.
Bones vacances.