10 de Gener de 2010

L'Estatut també necessita unitat política

De vegades es donen fets que tot i ser positius resulten sorprenents. La crida del President Montilla, la vigília de Reis, a dues-centes entitats per tancar files en defensa de l’Estatut i que ja havien donat el seu suport a l’editorial conjunt dels diaris catalans és una d’aquestes ocasions. Aquesta unitat de la societat civil resulta positiva i s’ha de produir. CiU dóna suport al president de la Generalitat, no volem posar pals a les rodes de ningú, però també des de CiU tornem a reclamar que es doni una acció conjunta de les forces polítiques. La carta de Montilla ha arribat tard. Artur Mas ja li va demanar una cimera per consensuar una reacció política conjunta. No es va considerar escaient.  

Com a país i davant de la possibilitat d’una sentència adversa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut la unitat d’acció política des de Catalunya resulta inevitable. Les passes a seguir han de quedar molt clares. Per una banda s’ha de consensuar la unitat amb els partits que defensem l’Estatut. No resultaria senzill, s’han de concretar els conceptes. El president Montilla ha d’especificar i ha d’aclarir quina línia de resposta podria marcar davant d’una possible sentència desfavorable del Tribunal Constitucional.
 
És important que el president tingui d’entrada el suport del seu partit i dels partits que configuren el Govern de Catalunya. Dins del PSC, a l’hora de parlar de l’Estatut i la situació a la que s’ha arribat, hi ha veus diferents. El conseller Antoni Castells té una forma de pensar poc similar a la del President Montilla, com a mínim ho sembla quan diu que s’ha de canviar la relació amb Espanya. També entre els socis del Govern tripartit hi ha postures divergents. Joan Ridao ha parlat de “saltar la paret” perquè ha arribat l’hora de fer-ho. Tots aquests serrells han d’estar perfectament controlats.

A més, en el cas que hi hagi una retallada de qualsevol tipus, des de CiU sostenim que el poble de Catalunya ha de ser consultat, ha de dir què pensa i s’ha de trobar un mecanisme per fer-ho. D’altra banda, el Parlament de Catalunya s’ha de posicionar sobre la sentència i ha de reaccionar. S’ha de cercar la manera de no renunciar als nivells d’autogovern que compren l’Estatut. Si es donés una situació adversa, algunes veus han reclamat un govern conjunt amb el PSC. Des de CiU només s’observa la possibilitat de la “sociovergència” si hi ha una sentència molt negativa i els dos partits (PSC i CiU) així ho consideren. A més, perquè això fos una realitat el PSC hauria de trencar la seva dependència amb el PSOE de Madrid.

Ara per ara, però, el que hem de fer és defensar el nostre Estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts Generals i pel poble de Catalunya en referèndum.