03 de Desembre de 2010

El sotracs als que s’ha sotmès l’economia espanyola durant aquesta setmana només tenen una possible sortida. El president Zapatero ha de ser capaç d’adreçar el rumb i generar confiança. Receptes màgiques no n’hi ha cap. S’ha de tenir una miqueta de seny, el cap fred, el cor calent, el puny ferm i els peus a terra. El dimarts la histèria va assolar els mercats de deute europeu. Sense dades que ho justifiquessin, la rendibilitat dels bons va arribar a cotes històriques. Els inversors van vendre de forma massiva i els especuladors van fer l’agost. Això va afectar Espanya de forma transcendental. Els embats contra el deute van provocar la caiguda de l’euro per sota del canvi de 1,30 enfront als 1,50 de fa un any. En definitiva, es va provocar un desastre total, que podia haver anat més enllà com li va passar a Irlanda fa una setmana al sotmetre’s al rescat de la Unió Europea.

Dimarts durant la sessió de control al Senat, com a President de la Comissió d’Economia i Portaveu de CiU a la Cambra Alta, vaig fer una crida perquè el Govern generés confiança i llancés un missatge d’unitat. L’economia està malmesa, Espanya pot sortir tocada i això, ara per ara, ens afecta a tots. Ens trobem davant d’una forta pressió internacional, es pot sortir bé, anteriors pressions les hem aguantat. El problema rau en que persones properes al Govern i properes al país fan declaracions que ens compliquen la vida i no ajuden a millorar l’actual situació. De cap de les maneres es pot permetre que la vicepresidenta segona, Elena Salgado, digui que hem de continuar amb l’austeritat i les reformes, ser més transparents, sobretot allà on els inversors plantegen més dubtes, i que, per altra banda, el Comissari de la Competència, Joaquín Almunia, i el president del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordónez, facin la seva. Almunia ha assenyalat que Espanya desperta dubtes per si serà capaç d’aplicar les decisions que ha pres i que ha de mostrar si té alguna cosa amagada sota la taula. I l’inefable MAFO ha reclamat transparència al sistema financer espanyol. Es tracta d’un cúmul de despropòsits dialèctics que no ens podem permetre. Seny, unitat i confiança.

En aquest sentit, les mesures anunciades pel president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero van en la línia del que s’ha demanat des de CiU. No tenim ambicions de formar part del Govern d’aquest Estat però volem que funcioni. Les mesures que permetran l’amortització de l’impost de societats, l’eliminació de l’obligació de recurs cameral, la creació d’empreses en 24 hores i l’ampliació del nombre d’empreses que podran acollir-se al tipus reduït (25%) de l’impost de societats s’han d’aplicar ràpidament.

Tot i amb això, ahir CiU va presentar al Senat un vet als Pressuposts. No va ser necessari votar-lo perquè va tirar endavant el del BNG. Els Comptes Públics per al 2011 no són bons. El constant optimisme del Govern respecte a com evolucionarà l’economia, l’ocupació i les finances públiques a futur, sempre acaba contrariat per la crua realitat. El creixement del PIB està previst en un 1,3% i no té res a veure amb les previsions dels principals instituts d’anàlisi econòmica espanyols i internacionals. A més una previsió del creixement de l’ocupació xifrada en només 43.000 nous llocs de treball transmet, amb 4,5 milions d’aturats, sensació de fracàs. No es podrà reduir el dèficit sinó es creix a l’1,3%, la despesa no financera només es redueix en un 3%. No és molt. Per acabar-ho de rematar, la gran decisió d’austeritat és frenar i retallar la inversió. Així és impossible propiciar un canvi de model productiu. El percentatge de despesa social en el pressupost es manté, pel que es paga per la desocupació, però totes les polítiques socials de l’Estat queden afectades. Així no anem bé. D’altra banda, el que cal fer és ampliar la base tributària creant més ocupació i més empreses.

Zapatero ha de generar confiança per aturar els embats i els atacs contra el deute que poden enfonsar l’economia espanyola. Potser hauria d’aplicar la màxima olímpica de Citius, Altius, Fortius (més ràpid, més alt, més fort), potser així ens aniria millor a tots.