27 de Febrer de 2012

"Este año va a ser difícil y es bueno que seamos conscientes de ello". Aquestes paraules no estranyen donada l'actual conjuntura econòmica. Pertanyen al president del govern d'Espanya, Mariano Rajoy, i amb elles preludiava el passat dijous des de Roma l'impacte territorial que tindrà la crisi de l'Eurozona, d'alguns països de l'Eurozona. Des de la capital italiana, al costat de Mario Monti, va anunciar que presentarà els comptes estatals el 30 de març amb la previsió d'una caiguda del PIB superior a l'1% o en paraules de Rajoy "pitjor que la més optimista".

Aquesta contracció dóna com a resultat una situació més complicada. Es tracta d'un escenari de recessió. S'ha de tenir en compte que inicialment es plantejava un creixement del 0,7%. Per tant, és bastant compromès mantenir l'objectiu de dèficit públic del 4,4% del PIB per aquest any, tal i com fixa Brussel·les. Sobretot si es té en consideració que es va passar d'una desviació de dèficit en el 2011 del 6% inicial al 8%.

Complexitat en el compliment

El Comissari d'Afers Econòmics i Monetaris de la UE, Oli Rehn, va presentar aquestes dades el mateix dia que Rajoy feia la seva valoració. Rehn es va mostrar contundent: "els països sota pressió, com Espanya, han de continuar complint els objectius de dèficit". Davant d'això el Govern pot fer dues coses. La més ortodoxa seria retallar el comptes en 30.000 milions més. Aquesta decisió permetria ajustar un dèficit de 90.000 milions (8,4% del PIB) a un de 45.000 (4,4% del PIB), tenint en compte que el desembre ja es van retallar 16.000 milions en despeses i amb un augment de l'IRPF. Tot i amb això, des de CiU creiem que passar d'un dèficit del 8% al 4,4 entranya una gran complexitat per a l'Estat i per a les autonomies.

Les receptes alemanyes de Merkel per aplicar a Europa, a les que s'ha sumat Sarkozy, s'han revelat com poc efectives. Una reacció contrària a aquest menú alemany ha estat la carta signada dilluns per una dotzena de caps d'Estat de països europeus, entre ells l'espanyol Mariano Rajoy, que reclama mesures per al creixement. La missiva posa de manifest que estem passant d'una crisi de deute a una crisi de creixement. Hem de ser capaços de resoldre aquest problema. No ens trobem davant d'una situació senzilla. Com mantenim el dèficit i com ens financem.

Flexibilitzar el dèficit

És per això que l'alternativa a la retallada dels 30.000 milions s'ha de centrar en l'aplaçament de l'ajustament del dèficit per part de la Comissió. En aquest sentit, dimarts al vespre en el Ple del Senat, en el transcurs del debat d'una moció per impulsar el creixement econòmic, vaig defensar un paquet de mesures concretes per fer-ho possible i flexibilitzar el dèficit.

Des de CiU apostem per la creació dels eurobons com a instrument financer òptim per afrontar l'estabilitat dels mercats de deute sobirà i garantir un finançament adequat i menys costós per als estats membres de la UE. Seria necessari també emetre hispabons.

S'ha d'intervenir en polítiques de despesa. Pel que fa a les inversions s'ha d'analitzar la qüestió del cost benefici, prioritzant les que siguin rentables. S'ha d'invertir en infraestructures del Corredor del Mediterrani perquè al seu voltant ja hi ha indústria i el retorn de la inversió serà més ràpid.

Tal i com s'ha fet a la UE, s'han de mantenir sense ajustaments o incrementar les partides destinades a la innovació i a la recerca. Hem de ser selectius perquè són capítols fonamentals.

La reforma laboral és un element determinant i ha d'anar cap a la creació de més ocupació. A més, s'ha d'avançar en reformes estructurals sobre la competència dels mercats ferroviaris i aeroportuaris.