20 de Gener de 2011

És sostenible l'estat de les autonomies?

A Madrid, l’Estado de las Autonomías no ha agradat mai. Ja se sabia, però en les dues darreres setmanes PSOE i PP han quedat retratats. Ara bé, han realitzat esforços per demostrar el contrari, no quedava molt bé carregar-se el que recull la Constitució. Al president del Govern espanyol dimecres al Senat va escenificar la seva reconciliació amb el model autonòmic. Sembla que se li va passar el mal de panxa ràpidament. i va parlar de “lleialtat” envers l’Estat de les Autonomies i de la seva "idoneïtat", "eficàcia" i "vigència". N’hi havia per llogar-hi cadires. Zapatero va assistir a la Cambra Alta a l’aprovació definitiva de la reforma estatutària d’Extremadura per deixar clara la seva concepció autonomista de l’Estat. Va destacar que el model territorial espanyol està “indissolublement lligat a la prosperitat que ha aconseguit el nostre país”.

Des del meu escó a l’hemicicle del Senat, en sentir aquelles paraules, vaig trobar-ho tot molt curiós. Semblaven posar un final irònic a la sarsuela que ha esdevingut la política madrilenya aquests dies amb l’anunci de retallada de competències autonòmiques. Les declaracions del ministre de la presidència, Ramón Jáuregui, parlant d’harmonització i de reduccions competencials van deixar clar el full de ruta del Govern. L’entrevista de Zapatero al Financial Times carregant-se l’Espanya Plural va marcar la pauta. Va donar a conèixer que la seva recepta passa per limitar la despesa autonòmica amb una intervenció directa de l’Estat, harmonitzar la normativa empresarial, prohibir l’emissió de deute públic i unificar els horaris comercials.

Aznar ja va atiar el foc divendres passat quan, parodiant-se a ell mateix (va dir que anava a fer d’Aznar) va carregar contra l’Estat de les Autonomies.“La articulación territorial ha hecho de España un Estado marginal y los Estados marginales no son viables”. També va subratllar que Espanya es trobava intervinguda.

Catalunya no renunciarà al seu autogovern perquè és un país que pot i vol anar més lluny. Si Catalunya administrés els seus propis recursos, amb un pacte fiscal, el problema del dèficit no existiria, sinó que tindríem superàvit.

Perquè l’Estat central quedi bé, hem de quedar malament els altres, per poder després realitzar el discurs de que les culpables són les autonomies, començant, com sempre, per Catalunya. Però mentrestant, per posar un exemple, han desaparegut dels Pressupostos generals de l’Estat els 1.000 milions del fons de competitivitat creat amb l’últim model de finançament autonòmic destinats a Catalunya.

No sé si l’Estat de les Autonomies és sostenible, ja ho diran ells que manen a totes amb l’excepció de Catalunya. Però del que estem segurs és que la nació Catalana. des del punt de vista econòmic i des d’altres, és absolutament sostenible.