20 de Setembre de 2010

El president Montilla no troba les respostes

Catalunya afronta un moment decisiu i clau pel seu futur com a país en les properes eleccions del vint-i-vuit de novembre. Davant d’aquest repte Artur Mas ha plantejat propostes, canvis i reformes amb solucions que es podrien tirar endavant per aixecar la nostra nació. Però el president del Govern de la Generalitat, José Montilla, últimament, sempre que en té ocasió, es dedica a interpel·lar Artur Mas perquè es defineixi. En canvi, resulta sorprenent que Montilla no opini sobre els grans reptes que afecten el país i que s’han d’afrontar sense més dilació.

La reforma laboral s’ha aprovat recentment després de superar el tràmit de les Corts Generals; què pensa Montilla sobre la reforma laboral que el ministre de Treball i membre del PSC, José Corbacho, ha impulsat? N’està d’acord? No n’està d’acord? O és que potser al seu govern tripartit no hi ha la unitat suficient per parlar i prefereix mantenir-se al marge?

El president de la Generalitat podria també donar alguna pista sobre el que pensa en relació al 30% de fracàs escolar a Catalunya. Seria interessant saber si té alguna opinió sobre l’atur juvenil o  del 40% dels joves que ni estudien ni treballen.

En l’àmbit econòmic potser el President podria donar pistes als ciutadans per saber si reduir el dèficit fiscal de Catalunya a la meitat és una bona proposta per al país. Pensa explicar en algun moment si la millor solució per sortir de la crisi passa per augmentar impostos, que d’altra banda és el que ha fet en els que hi té competències?

A més, aquest estiu el Govern de Zapatero s’ha dedicat a llençar un reguitzell de declaracions contradictòries sobre la conveniència o no de l’augment dels impostos. El ministre de Foment el 15 d’agost va destacar, reconeixent que no hi entenia, que s’haurien d’augmentar els impostos per tenir bones infraestructures. La vicepresidenta econòmica poc després va indicar que no s’havia de fer cap reforma fiscal. I Zapatero ho va tancar dient que “las reformas fiscales no serán significativas”.

És evident que aquestes valoracions fiscals han generat desconfiança i incertesa entre els ciutadans i les empreses, així com una greu pèrdua de credibilitat de l’Executiu. Però no han merescut ni un sol comentari ni del conseller d’Economia, Antoni Castells, ni de Montilla.

En aquests moments el Fons Monetari Internacional, sota la batuta d’un socialista francès amb voluntat de tenir futur en el Govern, ja ha dit que incrementar els impostos, com  ha passat amb l’IVA, fa caure la demanda i la demanda és el motor de l’economia que genera creació d’empreses i llocs de treball. Montilla tampoc s’ha pronunciat. Seria interessant, encara que fos de forma excepcional, que, a més de parlar de pulsions secessionistes, parlés de les pulsions que generen confiança en el nostre país i en les possibilitats de sortir de la crisi per recuperar el caràcter de punta de llança de Catalunya a Europa.

Ara per ara, només tenim mutisme total i absolut. La legislatura s’esgota i només hi ha preguntes sense resposta perquè Montilla no sap què respondre. Montilla hauria de fer de president de la Generalitat i no de candidat de l’oposició. Ell volia fer de president fins al final i  ho farà sense propostes i només amb interrogants.