14 de Desembre de 2008

El naixement d’uns pressupostos morts

“Las cuentas públicas han quedado desactualizadas”, amb aquestes paraules el dimarts durant la votació al Senat del vet als pressupostos el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, va demostrar el que des de CiU hem sostingut: els pressupostos han nascut morts, estan en un altre món i són irreals. Però l’hemicicle de la Cambra va viure aquella tarda altres paradoxes. Tot i que es presentaven quatre vets només va prosperar el d’ERC amb 135 vots a favor i 127 en contra. El portaveu Carles Bonet va dedicar bona part del seu discurs a CiU i no va quedar més remei que demanar-li que no es prengués malament el suport a la seva esmena a la totalitat.

Solbes des de la bancada del Govern es va quedar amb un regust agre a la boca. Es tracta del tercer vet del Senat als Pressupostos que ha de digerir el Govern de Zapatero i això provoca acidesa.   

El Projecte de Llei dels Pressupostos no s’adequa a la realitat perquè es fonamenta en un creixement del PIB del 1% i un increment de l’ocupació en 40 mil persones. Aquests escenaris han quedat obsolets i requereixen polítiques econòmiques i pressupostàries diferents. On són les mesures destinades a les polítiques actives per als aturats? On són les polítiques per mantenir els llocs de treball? On són les polítiques sectorials per a la reactivació? Per què no ha augmentat la inversió?

Sense generar confiança

Zapatero es va comprometre després de la cimera del G-20 a liderar el creixement econòmic a través de la inversió i la despesa pública. Com es reflecteixen aquestes afirmacions als pressupostos? Aquesta voluntat no existeix.  Malauradament, el Govern no ha reaccionat davant la crisi. No s’han donat respostes per generar confiança. S’havia de presentar un vet perquè aprovar uns Comptes Públics fonamentats en una conjuntura econòmica irreal significaria donar suport a la improvisació i això en política econòmica significa agreujar la crisi.

Des de CiU li hem proposat a Solbes l’articulació d’un Pla Estratègic de Legislatura que contempli mesures a curt i a llarg termini. El Govern hauria de recuperar el Projecte de Llei i refer-lo per lluitar contra la crisi, incorporant totes les mesures que s’han adoptat de forma improvisada, austeritat en la despesa pública, incrementant la inversió i afegint els compromisos que incompleix l’Executiu com el nou finançament per a Catalunya i la inversió real en infrastructures al país.
 
És més, fins i tot se li va facilitar el camí per presentar una llei d’acompanyament al febrer per articular de forma coherent l’activitat pressupostària del sector públic de l’Estat.

De tota manera, a Solbes i al Govern els han quedat molt clars dos conceptes. Els pressupostos no serveixen per lluitar contra la crisi i no compleixen amb el nou finançament ni amb les inversions per a Catalunya. Tres dels vets presentats responen al clam del 70% de les forces del Parlament. Són de partits amb plantejaments molt diferents, que en el cas d’ERC i ICV es troben al Govern de la Generalitat. Ara els 25 diputats del PSC al Congrés, integrats a les files del PSOE, tenen a les seves mans una oportunitat única per posar en pràctica l’amor de Montilla cap a Catalunya; però no cal que ens enganyem, sempre s’estimaran més a Zapatero.