12 de Juliol de 2012

Catalunya vol viure dels seus impostos

L’única resposta estructural que pot donar Catalunya a la crisi és el Pacte Fiscal, perquè Catalunya vol viure dels seus impostos. I així ho va traslladar ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, al conjunt de forces del Parlament en el transcurs de la cimera per fixar el nou model de finançament. El nostre país ni vol ni demana privilegis, només demana el que li correspon. En aquest sentit, no és de rebut que el PSOE d’Andalusia, amb el president de la Comunitat, José Antonio Griñán, al capdavant ,en qualitat de secretari general del seu partit, aprovés el passat cap de setmana una resolució en la que expressa el seu rebuig a qualsevol Pacte Fiscal o sistema de finançament que “pretenda privilegios al margen de la Constitución o aliente renovadas desigualdades entre las comunidades autónomas”. Griñán no ha entès res de res.

Catalunya vol viure dels seus impostos, admet ser solidària, però vol gestionar directament els impostos que paguem els catalans perquè no vol pagar el cànon expropiatori que paga avui a l’Estat. Aquest llast ens impedeix entrar en el camí del creixement i ser el motor que sempre hem estat. Estic convençut que el president andalús entén que Alemanya es quadri i es negui a pagar els dèficits dels països del sud. Doncs a Catalunya li passa el mateix. L’Estat exigeix a Catalunya el pagament d’un cànon net que cada any es situa entre el 8 i el 8,5% del PIB català. Alemanya ja ha dit prou i Catalunya es troba en aquest procés.

Els ciutadans de Catalunya volem gestionar els nostres impostos perquè un dèficit fiscal tan elevat no és sostenible. Impedeix el creixement, perjudica el nostre benestar i ens obliga a contemplar com altres territoris preceptors de recursos gaudeixen de més i millors serveis públics que nosaltres mateixos.

L’any passat el Govern de l’Estat només va executar a Catalunya el 35% de la inversió pressupostada. La mitjana per a l’Estat va ser del 62% i en cas de Madrid va arribar al 111%. Nosaltres ho faríem millor, sense cap mena de dubte.

D’altra banda, el Govern Rajoy ha decidit reduir en un 45% les inversions estatals a Catalunya. Cap altra Comunitat ha hagut de patir aquest càstig. Els Pressupostos del 2012 preveuen una inversió de 2.753 M€ per a la construcció de trens d’alta velocitat radials i de 363 milions per a la construcció d’autovies amb trams amb una intensitat mitjana inferior als 10.000 vehicles diaris. En relació al Corredor de la Mediterrània, Catalunya demanava l’avançament d’una inversió d’onze milions d’euros de l’any 2013 al 2012. No s’ha concedit. Vull recordar que la primera línia d’Alta Velocitat de l’Estat va ser la Madrid-Sevilla. Pel que fa a les autovies catalanes, en algunes d’aquestes infraestructures hi ha trams previstos des de fa més de deu anys, amb una intensitat mitjana de vehicles de 30.000 vehicles i que no es finalitzen.

Aquesta forma de gestió no treu cap a res. Per acabar amb aquest desgavell i per gaudir d’uns nivells de benestar similars als d’altres comunitats autònomes volem el Pacte Fiscal. Catalunya vol viure dels seus impostos, perquè sabem fer-ho molt millor.   

Potser després d’això el president Grinán en queda ben convençut i el seu partit d’aquí un temps vota una resolució “para adoptar el Pacto Fiscal Catalán”.