15 d'Octubre de 2010

Feia molt i molt temps, en la història del nostre país, que Catalunya no vivia tantes crisis i tant profundes alhora. Crisi econòmica, crisi social, crisi institucional i crisi política. Així ho reflecteixen totes les dades, les estadístiques, les enquestes...però també es veu reflectit en l’estat anímic i d’autoestima del País.  

Davant d’aquesta situació crítica, no irreversible, però si crítica, igual que en el terreny personal o familiar quant van maldades en l’ordre de la salut o en l’odre econòmic...tant important, o més que les accions concretes que hom pugui emprendre per allò de sortir-se’n, ho són les actituds amb les que hom les afronta. Ni la continua lamentació o la resignació o la desesperació t’ajuda en res a sortir-te’n. Cal fermesa, responsabilitat, esforç de superació, serenitat i força de voluntat com mai.

Un govern òbviament no ho pot solucionar tot, ni és responsable de tot, però sí que un govern té l’obligació de formar part de la solució i no pas del problema. Per això, i en un moment tant crític com l’actual des de tants punts de vista, si no volem començar la casa per la teulada, si no volem afrontar “guerres “ amb la pólvora mullada, el primer que cal, el fonament bàsic per liderar la remuntada i sortir d’aquest forat és que el País tingui un govern fort, sòlid i sense més dependències que la de rendir comptes al poble de Catalunya.

Amb un govern com el d’ara, que en són tres i actuen com a tal, que massa cops exterioritza una imatge de ser  “Can Seixanta“, amb un president presoner dels pactes i equilibris interns pels que no pot ni cessar, ni sancionar els incompetents i on, la majoria dels esforços, són per fer equilibris de coalició en la “cultura del pacte per la cadira” permanent, així i d’aquesta manera, no sols no ens en sortirem sinó que el risc de seguir pendent avall està més que assegurat, per major desconcert i desorientació de la gent.

Un pel de serenitat fa veure allò de Compte! En el context en el que ens trobem immersos, com a País i com a societat. I per això, aquestes són unes eleccions molt transcendents per un moment clau. Som a temps de remuntar, però no en tenim tant de temps per fer-ho de tal manera que, a més, Catalunya pugui ser motor i referent en molts ordres a benefici de la seva gent, de tota la seva gent.

Com molt bé va dir l’Artur Mas, en aquestes eleccions i pel moment i la situació que ens trobem, no decidim entre dretes i esquerres, risc o pobres, independentistes o no independentistes, en aquestes eleccions, decidim si volem enlairar de nou Catalunya en tots els ordres, econòmic, social, cultural però també l’anímic i la seva autoestima.

Per això i per fer-ho possible, ara urgeix un govern amb un President que lideri, que mani i on la responsabilitat, la serenor, l’esforç, l’autoexigència, la competència i un alt sentit de la responsabilitat del que es té entre mans en siguin els trets característics del seu Govern. Un President i un Govern que ens prestigiï i que tingui el respecte de tothom, dels de dins i dels de fora, amb tot el que això comporta.

És a partir d’això, d’enlairar el País en tots els ordres, que ens podem plantejar l’assoliment d’objectius molt nobles. Altre cosa és enganyar-se i fer-se trampes al solitari, i el moment i el País no està per aquestes coses. En definitiva, un govern fort  que ajudi a enfortir - entre tots i en tots el ordres -  la Nació. Aquest és el paradigma i  això és el que ens hi juguem el proper dia 28 de Novembre. I és clar, poca broma!...que es diu...