03 de Desembre de 2009

Tema important?: Espectacle garantit

Els governs de coalició que són sòlids i els mou un projecte de servei al  país i al conjunt dels seus ciutadans , quant se’ls presenta un tema important per decidir - per grans que siguin les diferències - l’aborden amb discreció, amb cautela, fent-ho de manera discreta fins que assoleixen un acord on  convergeixen  les diferents sensibilitats. I quant arriba aquest acord o decisió,  surten a la llum pública a defensar-lo amb totes les conseqüències, explicant tant els seus guanys com les seves renuncies en favor de l’acord, en favor de l’interès general. I si ho fan així és justament per donar tranquil·litat i seguretat als seus ciutadans, que és la base i el fonament d’un bon govern. D’això se’n diu sentit de la responsabilitat i cultura del pacte.

Aquí Catalunya, amb el govern Tripartit la cosa no va així. Aquí el Govern “d’ entesa“ (sic ) funciona just al revés. Quant es veu a venir un tema important, una decisió complexa, l’espectacle està garantit. Aquí no s’imposa el sentit de la responsabilitat i l’interès general, aquí s’imposa la impostura, la irresponsabilitat i el tacticisme partidari.

I aquí Catalunya, els ciutadans, en comptes de percebre seguretat del seu govern, assisteixen perplexa a un nou sainet, a un vodevil sense límit, a veure qui la diu més grossa contra qui comparteix responsabilitats de govern. Aquí, una decisió important  en el millor dels casos acaba amb el no decidir (per no fer-se mal o per salvar el valor més preuat per ells, els càrrecs)  o acaba amb uns per aquí i els altres per allà. Uns explicant la bondat de l’acord o del no acord per aquí, i els altres ( a cops amb pancartes) cap allà .

Si pensem en temes importants de debò, crec que no n’hi ha un, ni un ! que hi hagi hagut acord unànime dels partits que conformen aquest govern Tripartit i/o “d’ entesa (sic ) “. Estatut ? ( dos si, un no ), Llei d’Educació ? ( dos si, un no ) Pacte d’Energia ? ( un si, un no, l’altre no se sap), Pacte d’Infraestructures  ( un si amb quart cinturó, l’altre si sense quart cinturó, l’altre si amb el mini quart cinturó , o no ! ), Sequera- Polítiques de l’aigua ?  millor no remenar-ho o recordar-ho per no acabar sent irreverents amb la Moreneta. Reacció davant a la sentència del Tribunal Constitucional ? Quinze opinions diferents...  I així un llarg etc. I ara l’impost de successions.... que crec que acabarà  més o menys amb dos si i un no. No ho puc assegurar per que mentre escric l’article estem en ple sainet i a punt de tirar-se els plats o millor dit el faristol pel cap.

Constatat això, algú ingènuament podria preguntar: I que no hi ha un President ? Que hi diu o fa el president ? No exerceix, no té criteri ?. En aquestes qüestions importants pel país, mentre hi ha espectacle,  el President “ni hi és ni se l’espera”. Ell per ser President o millor dit, per poder-se mantenir de President, lluny de posar o imposar ordre i serietat davant tanta impostura i tant espectacle, o be no diu res o be és defineix amb allò del  “ni si, ni no , sinó tot el contrari”.

I es clar, llavors passa el que passa, i les coses no són per que sí. I a ningú li ha de sorprendre que el nostre país sigui líder en tancament d’empreses, líder en destrucció d’ocupació, líder en atur juvenil i es clar, líder en desafecció política etc. etc.

Com diu la dita, “això no va ni amb rodes”. I per això, i ara més que mai,  lluny de deixar-nos arrossegar per la resignació, ens cal una gran reacció. Una reacció per situar a Catalunya líder en prestigi i en respecte, justament  per que sigui líder  en progrés i en benestar. Ho ha estat molt temps, i si la gent vol, Catalunya ho serà.