30 de Juny de 2010

El Tripartit  diu que queda "bastant provat" el finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música. Després que “tots”, repeteixo “tots” els  compareixents fins ara a la comissió  d'investigació, de tota índole, hagin dit que “No tenen constància”, repeteixo “No tenen constància” que s'hagi utilitzat el Palau de la Música per al finançament irregular de partits politics, el PSC  i els seus socis, amb una ERC entusiasta, arriben  a la conclusió que “sí” que queda “bastant provat”.

Si algú tenia algun dubte que la comissió d’investigació era un Tribunal Polític i no una comissió d'investigació normal, aquí en té la prova del nou. Un tribunal polític  que només deixar venir a declarar davant la comissió a qui interessa a la part acusadora. Un tribunal polític que emet la sentència al marge dels testimonis i sense proves reals. Un tribunal polític que manipula la interpretació de documents. Un tribunal polític a qui no cal provar res, només que quedi "bastant provat" a partir del desig i l'imaginari capciós de l'acusador. Un Tribunal Polític que deixa fora de  l'àmbit  de la investigació tot allò que compromet, fa nosa i molesta el Govern Tripartit.

Una comissió i un Tribunal polític on la presumpció  d'innocència és rellevada per la presumpció de culpabilitat i on el principis bàsics de l'Estat de Dret són rellevats pels de l'Estat del Tirar pel Dret. Aquesta comissió supera amb escreix aquella dita de Groucho Marx que deia: “Et garanteixo un judici com cal i després t'afusellarem." Aquí, per no garantir, no s'ha garantit ni un judici com cal.

Ben mirat i analitzat, hom pot afirmar que aquesta comissió tal com l'ha plantejat el Tripartit,  és l'expressió institucional de la política del carrer Nicaragua en estat pur. És l'expressió institucional de la política del dossier per empastifar a qui no està amb ells, és l’expressió institucional de l'amenaça en forma de sectarisme polític i de la por com a arma de supervivència política. És, en definitiva, l'expressió institucional i més evident de la pitjor manera de fer política en una situació de desesperació. És l'expressió més fidedigna del Tripartit sense careta.

Però no ens espanta. I auguro no només que no se'n sortiran amb la seva,  sinó que se'ls girarà i fort en contra, perquè sempre té més fortalesa i durada aquell projecte polític que no li cal destrossar l'adversari per reivindicar-se o que no li cal marcar paquet o fer el fatxenda per recordar que existeix.

I d'aquí el meu orgull creixent a mesura que avança la comissió, de formar part  d'una força política que prefereix sumar i no restar, construir i no destruir, mirar endavant i no mirar sempre enrere, i que es reivindica i se la reconeix per la seves conviccions, per la solidesa de les seves propostes i per la credibilitat de la feina ben feta. Amb tots els seus encerts i amb tots els seus errors, que poden ser molts. Encerts i errors motivats i moguts sempre per una clara vocació de servei i estima a la gent i al País. I per molt que ens empenyin, no ens apartaran  d''aquests principis i aquestes conviccions.