18 de Març de 2010

Excepcional: el temps o el govern?

Cada vegada que el Govern Tripartit ha d’afrontar una situació que se surt de la normalitat i la quotidianitat , i s’evidencia fins a quin punt no sap estar a l’alçada en l’àmbit de les decisions,  la reacció , la informació, la coordinació i la resolució, sempre posa com a excusa la excepcionalitat del succés. Ha passat amb la sequera, ha passat amb les inundacions, amb els focs, amb el vent, i ara amb les nevades.

Fet i debatut i amb la perspectiva del temps, es veu com tot han estat - com se’n diu col·loquialment - excuses de mal pagador. L’atac com a millor defensa , i els esforços més centrats en buscar culpables fora de casa ( del Tripartit ) que no pas autocrítica per rectificar i millorar. Han volgut negar l’evidència, fins a traspassar els límits del que podria ser tolerable. I em refereixo a fer culpable i renyar entre d’altres a la gent, a les persones, als veïns que estoicament aguanten pacientment tant desori i tanta descoordinació amb les derivades i els inconvenients que per ells representa..

No tot el que passa ni totes les inclemències són imputables al govern, és cert , però tant cert és això com que  el govern  no pugui estar  al marge de tot o se’n desentengui de tot per pura protecció, càlcul polític o deixadesa. Els que ens ha passat aquests dies, és el resultat d’una política d’aparador permanent sense cap mena de solidesa, ni de fets que acompanyin als continus anuncis. És el resultat d’aquest govern que pensa que pel simple fet d’aprovar lleis, la realitat es transforma automàticament, sense necessitat de destinar-hi ni esforços ni recursos.

Un govern , una família, una persona demostra la seva solidesa, la seva eficàcia, el seu coratge i la seva fortalesa  no en la normalitat, sinó en l’adversitat , la dificultat i també en l’excepcionalitat.

Aquí el temps, l’experiència i la política comparada,  ens demostra que si ha alguna cosa és excepcional o inèdita o inaudita és aquesta mena de govern que tenim tal i com està concebut, i per extensió, és excepcional o inèdita la seva manera d’afrontar  les diferents situacions, aconteixements i adversitats. El Govern Montilla, és la materialització institucional del  campi qui pugui i el cadascú a la seva, sense lideratge ni autoritat. I és clar, això , més aviat que no pas tard es paga. I ara es veu i ara és pateix. El país ho veu, i la gent ho pateix.