31 de Juliol de 2009

El "Tripartit 3 (!?)" com a símptoma

Si fos veritat que el Tripartit ho fa tant meravellosament be com ens diuen i ens repeteixen els seus membres i tot el seu "attrezzo"  mediàtic ; si contínuament prenen acords històrics com ens repeteixen una i altra vegada; si tots els mals de la situació econòmica del país és culpa en exclusiva  del "mon mundial" i cap ni una  d'ells , i si tot el que no funciona prou be al país és per culpa de Convergència i Unió,  la pregunta es ben senzilla :  Com es que amb la cara ben alta i mirant als ulls a la gent  no expliquen la veritat dient  que si sumen prous diputats  tornaran a  gratificar el país  amb una tercera edició  del Tripartit ?  O a la inversa,  per que quant el conseller  Saura cinc minuts abans  d'abandonar la nau , te un gest de sinceritat i diu que això del Tripartit 3  ja esta acordat , resulta que els altres socis surten a corre-cuita a desmentir-ho ?  

És  trist  però sobretot molt  simptomàtic   veure com  ells mateixos  reneguen  i no aposten públicament  per aquesta formula de govern com a garantia de futur. Quina contradicció tot plegat, oi ?.

I això es així i  passa  per que  ells saben més que ningú, que totes aquestes bondats  que tant repetidament proclamen , estan suportades sobre una gran farsa.  Una prova  d’això,  d' aquesta realitat -  del Tripartit com a pèssima  formula de govern  -  es que ni ells s'atrevirien a  convocar  cap acte   d'afirmació alt crit uníson  de "  Visca el Tripartit !", per que  em temo que ni els seus militants hi anirien.

I es que uns maldiuen dels altres, i  sols es mostren units i cohesionats  si els perilla la cadira - que es una de les dues raons  d'aquest pacte - o si es tracta  d'atacar amb armes convencionals i no convencionals a Convergència i Unió, que es l'altre raó d’aquest pacte. Que  pobre i  que poc sòlid , però alhora que  simptomàtic  també.

I així ens va al país. Avui en dia però a la  gent  ja no se'ls pot fer combregar amb rodes de moli, i més si poden comparar. A banda de constatar com  reculem en molts àmbits,  veuen i viuen amb perplexitat  com   setmana rere setmana  el Tripartit  viu instal·lat en    una olla de grills, on cadascú campa a la seva , i  que l’únic que els  esperona   son  tacticismes de partit de vol gallinaci i no pas un projecte ambiciós de  país. No hi ha partitura i es toca   d’oïda. I es clar, sobre aquests fonaments no es pot edificar res de positiu. I per això, en aquest cas més que en cap altra,  una cosa es l’opinió publicada - anuncis inclosos -  i una altre molt diferent és l’opinió publica,la de la gent que  a peu de carrer i al peu del canó  observa i en fa el seu judici .  

Els del Tripartit 3,   si sumen, serà una realitat. Que ningú ho dubti ni un segon. I ho faran amb el seu millor estil.   I per això novament assistim a una comèdia des de l'inici en la que  ells mateixos hi reneguen i aposten  be  a enganyar o be a jugar a cuit  d'amagar.

Comença el  compte enrere, i en  aquest  tret de sortida ja es comencen a posar molt les coses en el seu punt just:

Uns  ja ens volen enredar només començar : dissimulant o camuflant la seva pròpia formula de govern: el Tripartit; be per no carregar-se el mort dels mil i un despropòsits que ens han ofert o  be  per no voler  ser corresponsables de la paràlisis en molts àmbits i de la renuncia en molts altres.

Uns altres, Convergència i Unió, assumint encerts i errors del passat, disposats a corregir-los i sobretot amb una  ferma voluntat i compromís  de millorar els fonaments bàsics de tota acció de govern: recuperar el  prestigi, el  respecte, la credibilitat, la  serietat, el rigor , amb lideratge clar i amb una gran  passió per un projecte i per un País en majúscules.  I  ens presentarem com a Convergència i Unió, sense dissimular-ho ni amagar-ho,   i ho farem sense exclusions ni divisions , ho farem  oberts i al servei de tothom i per tothom.