28 de Juny de 2009

Cultura del pacte ? De que!

Cada setmana el govern Tripartit ens brinda un espectacle airejant públicament  les seves disputes internes. I  el pitjor, es que no poden dissimular, almenys dos dels tres socis, fins a quin punt se senten còmodes instal·lats en la discrepància.  

Durant molt de temps va calar allò de que ens havíem d’acostumar a la cultura del pacte, i que la discrepància era normal en un govern de coalició.  Doncs valgui la redundància , discrepo d’aquesta afirmació. Cultura del pacte , és trobar el terme entremig, però un cop acordat, un cop decidit, cal tirar-ho endavant i tots a defensar-ho.  

Però això al govern tripartit no és així. La seva peculiar manera d’entendre i exercir la cultura del pacte consisteix be en paralitzar decisions, el no decidir,  o ve que cadascú campi i escampi el que cregui més oportú. Hi ha un nivell de solidaritat i corresponsabilitat dins del govern que fa pena,  per ser suaus.

Pensin en un tema important , d’aquells que se’n diuen de país. Costa molt trobar-ne un que s’hagin posat d’acord i vagin tots a la una. És més ! tema important de país ara ja és equivalent a espectacle garantit al sí del govern.  Pla d’infraestructures ( Quart cinturó inclòs ) ? cadascú diu el que vol , Pla energètic ( MAT inclosa ) ?   Uns defensant uns criteris i els altres a la manifestació contra els mateixos,  Llei d’Educació ( segurament la més important de la legislatura ) no, i deixant a la seva sort al Conseller Maragall.  I ara per posar-hi la cirereta, en el seu esforç permanent de superació , ens diuen ( Conseller Saura ) que amb el Finançament també més o menys cadascú podrà decidir el que sigui. Inaudit ! Sobren les paraules. Si entrem en temes més puntuals però destacats el llistat es inacabable. El Ple d’aquesta setmana en serà l’evidència.

Cultura del pacte  això ? No ! Cultura del ser al govern peti qui peti. Per això aquest govern no pot afrontar res seriosament important amb garanties d’èxit, sense generar desorientació ni confusió. Per molt que ho vulguin maquillar, com diu la dita , això no va ni amb rodes.

El principal problema,  és que la conseqüència d’aquesta manera de governar - el no decidir, el campar cadascú a la seva, l’espectacle constant com a recurs per cuidar cadascú el seu hortet -  afecta i molt al crèdit i prestigi del nostre país i per una altre sobretot, al final de tot també afecta i molt a la gent del nostre país directament, ja que si la situació econòmica general ja és dura i crua, aquesta manera de fer sense lideratge ni cohesió, ho complica tot més. La manca d’esperança s’imposa, i per tant la crisis sigui més dura de suportar i  és percebi com a més allunyada de solucionar.

Jordi Turull