05 de Gener del 2011
La situació financera de la Generalitat és extremadament delicada. Del com i el per què s’ha arribat fins aquí no sols n’hem parlat molts cops sinó que, des de fa un parell d’anys ben bons, havíem avisat en reiterades ocasions tant de l’evidència com del risc de que, si no es prenien mesures clares i contundents, això podia anar pel camí del pedregà.
Arribats fins aquí, del que es tracta, i el que crec que n’espera la gent, és de buscar solucions més que recrear-se en el problema, de mirar endavant més que instal·lar-se en el retrovisor, de decidir més que donar voltes i voltes al diagnòstic.
Sempre havíem dit i reclamat que en una situació d’aquestes, els sacrificis i l’exigència havien de començar per un mateix: pel propi Govern, per la pròpia...
Continuar llegint...
22 de Novembre del 2010
L’altre dia una persona observadora, veterana i no pas fanàtica de Convergència i Unió ni molt menys, em deia que aquesta campanya li recordava molt la de l’any 1984, en què hi havia una agressivitat per part del PSC fora de mida, amb armes convencionals i no convencionals, polítiques i no sols polítiques i que en canvi, CiU, sense deixar-se arrossegar per aquest estil, ni caure en la provocació, anava a la seva, explicant per tots els racons de Catalunya, des de la ciutat més gran al poble més remenut, com i de quina manera es podia enlairar i millorar Catalunya en tots els àmbits. La campanya del Fem i Farem .
És evident que hi ha alguna gran diferència entre llavors i ara. La primera és que ara partim d’una situació diferent, en el sentit que CiU és a l’oposició i no al govern com llavors. Però per no deixar de...
Continuar llegint...
15 d'Octubre del 2010
Feia molt i molt temps, en la història del nostre país, que Catalunya no vivia tantes crisis i tant profundes alhora. Crisi econòmica, crisi social, crisi institucional i crisi política. Així ho reflecteixen totes les dades, les estadístiques, les enquestes...però també es veu reflectit en l’estat anímic i d’autoestima del País.
Davant d’aquesta situació crítica, no irreversible, però si crítica, igual que en el terreny personal o familiar quant van maldades en l’ordre de la salut o en l’odre econòmic...tant important, o més que les accions concretes que hom pugui emprendre per allò de sortir-se’n, ho són les actituds amb les que hom les afronta. Ni la continua lamentació o la resignació o la desesperació t’ajuda en res a sortir-te’n. Cal fermesa, responsabilitat,...
Continuar llegint...
08 de Setembre del 2010
Amb la precampanya que estan portant a terme els tres partits del Govern, tant junts ( la institucional ) com per separat ( la de partits ), hom s’explica, perfectament, perquè, amb el segon Tripartit, Catalunya ha sofert una reculada tant important en molts ordres. La lògica discursiva electoral que s’està visualitzant també està esdevenint una mena del món al revés.
En els països, diguem-ne democràticament normalitzats, el govern llueix i explica tant l’obra de govern com els grans projectes de futur, tot presentant-se cohesionat i l’oposició, de manera crítica, va, poc o molt, a remolc de tot això. Aquí no. Amb això, també anem al revés. Aquí, el govern i els tres partits van a remolc del que diu i proposa CiU, reneguen, públicament, de la seva pròpia formula de govern i situen, a CiU, com a l’ase de tots...
Continuar llegint...
30 de Juny del 2010
El Tripartit diu que queda "bastant provat" el finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música. Després que “tots”, repeteixo “tots” els compareixents fins ara a la comissió d'investigació, de tota índole, hagin dit que “No tenen constància”, repeteixo “No tenen constància” que s'hagi utilitzat el Palau de la Música per al finançament irregular de partits politics, el PSC i els seus socis, amb una ERC entusiasta, arriben a la conclusió que “sí” que queda “bastant provat”.
Si algú tenia algun dubte que la comissió d’investigació era un Tribunal Polític i no una comissió d'investigació normal, aquí en té la prova del nou. Un tribunal polític que només deixar venir a declarar davant...
Continuar llegint...
28 de Maig del 2010
“Que n’han d’estar de fotuts... “ diu la dita popular. Sense voler ser groller, crec que aquesta dita popular – que tampoc s’utilitza amb to groller - sintetitza perfectament les raons del tripartit per crear la comissió d’investigació sobre el cas Palau i, donar així, un gir copernicà al que van dir i proclamar en relació a la creació d’una comissió d’investigació arran dels focs a Horta de Sant Joan.
Vull recordar pel que fa a CIU ( vegis diaris de sessions ) , que abans de demanar la creació de la comissió sobre els foc d’Horta, li vam demanar al conseller Saura fer una comissió de seguiment presidida per ell ( i ens va dir que no ) i, posteriorment, el president del nostre Grup Parlamentari va demanar-li al president Montilla que articulés un sistema per conèixer amb més detall el...
Continuar llegint...
26 d'Abril del 2010
En molts ordres de la vida, i per tant també de la política i de les persones, la primera impressió diuen que és la que val. I segurament és així. I de moment, pel que hem vist amb aquesta arrencada de la precampanya del PSC, allò del nou estil Collboni i de la campanya positiva del PSC, ha estat una nova farsa que de nou comptarà a efectes d’inventari.
Tothom ha pogut constatar com els atacs a la persona de l’Artur Mas i a Convergència i Unió, però sobretot a l’Artur Mas s’han intensificat més – d’ençà l’anunci de campanya positiva ( sic ! ) - i resulten ser el centre dels seus discursos , alhora que tornen a recórrer a aquell argumentari tant ranci com caduc de que “torna la dreta,” com a fil conductor dels seus eixos de campanya. Res de nou, al contrari, més ortodòxia PSC-PSOE que...
Continuar llegint...
18 de Març del 2010
Cada vegada que el Govern Tripartit ha d’afrontar una situació que se surt de la normalitat i la quotidianitat , i s’evidencia fins a quin punt no sap estar a l’alçada en l’àmbit de les decisions, la reacció , la informació, la coordinació i la resolució, sempre posa com a excusa la excepcionalitat del succés. Ha passat amb la sequera, ha passat amb les inundacions, amb els focs, amb el vent, i ara amb les nevades.
Fet i debatut i amb la perspectiva del temps, es veu com tot han estat - com se’n diu col·loquialment - excuses de mal pagador. L’atac com a millor defensa , i els esforços més centrats en buscar culpables fora de casa ( del Tripartit ) que no pas autocrítica per rectificar i millorar. Han volgut negar l’evidència, fins a traspassar els límits del que podria ser tolerable. I em refereixo a fer culpable i renyar entre...
Continuar llegint...
14 de Febrer del 2010
Hem llegit moltes explicacions i/o justificacions sobre les constants i cada cop mes nombroses veus del mateix govern o dels partits que en donen suport que son clarament critiques amb el propi govern Tripartit. Pel que fa a ERC, ja se sap, mirar si per tercer cop poden enredar amb el tema de la seva peculiar equidistància. Però pel que fa al PSC crec que la cosa té matisos clarament diferents,però no menys clars i evidents.
S'hi pot donar les voltes i les giragonses que es vulguin, totes les interpretacions intel·lectuals i tàctiques que es vulguin – com aquests dies hem sentit i llegit - però sóc dels que penso que a cops les coses son mes senzilles, molt mes senzilles
Pel que fa a les veus del PSC, crec que no es tracta ni de corrent crítica, ni d’ànima catalanista, ni d’aflorament de les diferents sensibilitats, ni de debat intern, ni res de...
Continuar llegint...
13 de Gener del 2010
Això del Tripartit, com a tal, no són capaços de defensar-ho públicament amb entusiasme ni els mateixos creadors i protagonistes. I això és així per que el resultat d’aquesta formula de govern ha fracassat estrepitosament, i ells saben que això és el que la gent ha percebut i sobretot ha patit.
Ha fracassat des del punt de vista nacional i ha fracassat des del punt de vista de progrés i benestar de la gent. Decidim menys que mai, ens passen la mà per la cara en mil temes que ens pertocaria decidir des d’aquí, i ho fan allà. Paguem més que cap altre , rebem per sota el que ens tocaria per llei, i els diputats decisius a Madrid són utilitzats bàsicament per fer de “palmeros” al PSOE. Un balanç que ens ha portat a ser líders en destrucció de llocs de treball i desaparició...
Continuar llegint...
1
Rss