30 de Desembre de 2009

Maverick

De les pel·lícules de pòquer diuen que aquesta, rodada l’any 1994 i protagonitzada per Mel Gibson i Jodie Foster, és de les millors. No vull abusar de l’argument durant massa part de l’article, però és que resulta que són tres. I que els tres junts fan un estrany equip que els permet arribar on mai haurien aconseguit arribar per separat. I bé, viquipèdia ho acaba més o menys així: “després de disparar-se entre ells, un fuig amb els diners. Després de descobrir-se algunes conspiracions i traïcionar-se i robar-se mútuament entre ells, un aconseguirà fugir amb la meitat”.

Cinema, pòquer i un equip de tres. Llei del cinema, “farol” i tripartit. Em sembla que aquesta gent no va de debò. Igual que a la pel·lícula, estem arribant a l’ última mà d’una partida protagonitzada per un estrany equip  de tres que si no anessin junts no hi haurien arribat però que tenen interessos oposats. I només els queda “anar de farol”. Mentre Esquerra no para de fer propaganda per una llei que ni tan sols ha aprovat el govern, el PSC ja diu que estan disposats a modular posicions durant el tràmit parlamentari.

És una evidència que cal cuidar més la presència del català al cinema i garantir a la gent la possibilitat real d’escollir. Des de CiU ja ho vam provar l’any 1998 i no varem tenir massa èxit, en gran mesura perquè qui més s’hi va oposar van ser els socialistes. Potser en 11 anys les coses han canviat molt, tant de bo!, benvinguts a les nostres posicions, però fins que el Govern no hagi aprovat el Projecte de Llei i els grups que donen suport al Govern es comprometin a no modificar el que el govern ha aprovat, no tindrem cap mostra creïble que el tripartit vagi de debò en aquest tema.

La llei del cinema és una llei de país, el tripartit ha de donar mostres que no es tracta d’un moviment electoralista i prou. L’últim ple de l’any el Conseller Treserras deia “confio que aquesta llei serà aprovada per la majoria de la cambra”. Anem a pams Conseller. El primer pas és que l’aprovi la majoria del Govern i que el Govern es comprometi a respectar el contingut de la llei durant el tràmit parlamentari. Que, tal com passa amb les vegueries, ens tenen massa acostumats a les traïcions per veure qui marxa corrents amb la meitat del que hi ha en joc.