e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

23 d'Octubre de 2009

Ahir vaig anar a una tertúlia radiofònica a Onda Cero. Sabia que parlaríem d’actualitat. Per això, just abans d’entrar vaig escriure al meu twitter “tinc ganes de tornar a parlar de política i no de segons què”.

La conductora del programa ho va enfocar molt bé: si calia o no modificar la llei veient la pressió social que havia generat la no entrada de Fèlix Millet a la presó, el conflicte entre jutges i fiscals, la credibilitat i la confiança en les institucions. És a dir, podíem parlar de política.

Però un dels tertulians era el senyor Ferran, del PSC. No va fer cap referència a cap dels temes plantejats, al cap de dos segons parlava de la Fundació Trias Fargas. Jo li vaig dir que considerava la seva actitud poc responsable i màxim exponent de la mediocritat que ha portat el nostre país a la decadència actual. Que des de la política hem d’oferir alguna cosa més a la societat.

El senyor Ferran va tenir el detall de reconèixer que els convenis entre fundacions són legals, però llavors em va parlar d’ètica i moral. I jo li vaig parlar de l’any 1997. L’any 97 jo tenia 20 anys i no estava en política. Ell sí. I aquell any estava a la porta de Can Brians acompanyant un dirigent del partit socialista a la presó per finançament il·legal del seu partit. Per tant, de segons què, lliçons, les justes.


No era una acusació personal. Però no ho va entendre. Ja que va reaccionar interrompent-me, i citant coses de fa molts anys enrere tot apujant el to. És una acusació a una manera de fer que no m’agrada i considero prima i injusta. L’altre dia, xerrant amb un destacat militant socialista de l’Hospitalet amb qui tinc una molt bona relació de fa anys, li deia que el senyor Ferran per mi representa la pitjor cara de la política: no li recordo cap proposta positiva. Sempre a la contra, sempre atacant, considerant que el que no pensa com ell ha de ser arrencat.

Reivindico que la justícia actuï i de pressa. Que els partits assumim que a qualsevol lloc hi pot haver algú que obri malament i que, en aquests casos, el que cal és prendre mesures. Però, sobretot, reivindico un esforç per ser responsables en la manera de fer, perquè la no política, que per mi representa el senyor Ferran, condueix la societat a l’abisme. I els que creiem que la política val la pena i que el país val la pena tenim dret a intentar fer-ho millor.

Fa 12 anys jo en tenia 20 i no estava en política, vostè fent política era a la porta d’una presó. Deixi demostrar a una nova generació, de tots els partits, que ara arriba que hi ha projectes i il·lusió per fer les coses millor.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
4775
5
Comentaris afegits 
Gata Maula (Barcelona) 25-10-2009 - 19:42
La propera vegada li recordes la seva pertinená al GARI, a veure amb que surt. Amb una mica de sort li agafa un esglai i el tenim tancadet un temps.
Marcos (BCN) 24-10-2009 - 17:52
el Serafini és un cas perdut, un polític per a ignorants.
ton (sallent) 23-10-2009 - 19:05
de criats n´hi ha per tot arreu, hi han mecànics, paletas, fusters, metges, enginyers etc, i criats, normalment aquest tipus d´ofici a día d´avui, gairebè només es troben en partits pol-lítics, son el que en castellà en diuen la voz de su amo,
I still remember (Sant Celoni, el poble amb menys oci pel jovent de tota Catalunya) 23-10-2009 - 13:22
Si, il·lusió per fer les coses millor. Primer, mira cap al poble. I després ja mirarem portes enfora, tot i ser parlamentari, sembla que mai hagis sigut jove i encara menys celoní. No pensem pagar ni 1 per una Festa Major de Novembre. Apa.
Salvador Grifell Hernández (Salvador Grifell) 23-10-2009 - 11:42
Jo encara afegiria i li recordari al senyor de la crosta, en Joan Ferran, que aquest senyor que ell va acompanyar a la porta de la presó ara és membre de l'executiva del PSC. Estem parlant de Josep Maria Sala, condemnat pel cas Filesa. Memòria històrica!
TORNAR