e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

21 de Juny del 2010

"Sobre el què i el com"

Aquest cap de setmana vaig tenir l’oportunitat d’enraonar una estona amb un grup de joves que fan ESO, alguns més preocupats que altres pels mals resultats de l’ensenyament al nostre país, situació que els afecta directament.

Dos d’ells es discutien sobre el seu futur. Un, estudiant modèlic i solvent, que li va costar un cert temps ser ben acollit al grup degut al seu brillant expedient, deia que volia ser metge. L’altre, més d’anar fent i d’estudiar el dia abans, que destacava més pel que feia a les hores de pati que a la classe, volia ser llicenciat. No va dir en què.

A punt d’acabar l’ESO, després d’una bona colla d’anys de formació obligatòria, la determinació del primer el portava a agafar-se amb entusiasme el Batxillerat. Treure bons resultats, millorar la nota de mitjana. Assegurar-se un lloc a medicina i, a la fi,...

Continuar llegint...

30 de Desembre del 2009

Maverick

De les pel·lícules de pòquer diuen que aquesta, rodada l’any 1994 i protagonitzada per Mel Gibson i Jodie Foster, és de les millors. No vull abusar de l’argument durant massa part de l’article, però és que resulta que són tres. I que els tres junts fan un estrany equip que els permet arribar on mai haurien aconseguit arribar per separat. I bé, viquipèdia ho acaba més o menys així: “després de disparar-se entre ells, un fuig amb els diners. Després de descobrir-se algunes conspiracions i traïcionar-se i robar-se mútuament entre ells, un aconseguirà fugir amb la meitat”.

Cinema, pòquer i un equip de tres. Llei del cinema, “farol” i tripartit. Em sembla que aquesta gent no va de debò. Igual que a la pel·lícula, estem arribant a l’ última mà d’una partida protagonitzada per...

Continuar llegint...

23 d'Octubre del 2009

Joan Ferran a la porta de la presó

Ahir vaig anar a una tertúlia radiofònica a Onda Cero. Sabia que parlaríem d’actualitat. Per això, just abans d’entrar vaig escriure al meu twitter “tinc ganes de tornar a parlar de política i no de segons què”.

La conductora del programa ho va enfocar molt bé: si calia o no modificar la llei veient la pressió social que havia generat la no entrada de Fèlix Millet a la presó, el conflicte entre jutges i fiscals, la credibilitat i la confiança en les institucions. És a dir, podíem parlar de política.

Però un dels tertulians era el senyor Ferran, del PSC. No va fer cap referència a cap dels temes plantejats, al cap de dos segons parlava de la Fundació Trias Fargas. Jo li vaig dir que considerava la seva actitud poc responsable i màxim exponent de la mediocritat que ha portat el nostre país a la decadència...

Continuar llegint...

10 de Setembre del 2009

El proper pacte de CiU i els errors del PSC

Arribem a la diada nacional d’enguany després d’haver viscut l’aprovació d’un finançament que no compleix l’Estatut, de presenciar una baralla entre els membres del tripartit sobre quan s’ha de realitzar una manifestació com a reacció d’una sentència que encara no existeix i de veure com es prohibeix que es faci una consulta a Arenys de Munt, que es farà, i que s’autoritza una manifestació falangista, que no s’hauria de fer.

Tot això per amanir una forta crisi que el govern no sap com afrontar i el penós espectacle d’uns magistrats deslegitimats i polititzats que volen esmenar el que dos parlaments i un poble han decidit democràticament.

Definitivament no és un bon escenari pels que governen Catalunya, els socialistes. Perquè l’acord de finançament és fet amb els socialistes. I els recursos al...

Continuar llegint...

08 d'Abril del 2009

L’exconseller saura

Tot el país sap que, si no fos pels equilibris interns del tripartit, Montilla ja hauria cessat Joan Saura del govern. No ho farà, però ho desitja. Ho hauria de fer, però no pot.

Les tecnologies de la informació i la comunicació han donat a la societat molta més proximitat amb els polítics de la que mai en la història havia disposat. Aquesta proximitat per als polítics ofereix oportunitats, però també riscos. És inútil intentar amagar-se, és inútil intentar mentir, tot se sap, tot s’explica i, en aquest context, el que s’espera dels polítics és autoritat moral.

Quina autoritat té en aquests moments el conseller Saura sobre el país? I sobre la resta de partits? I dins del govern? I sobre el cos dels Mossos d’Esquadra? Cap. La situació l’ha superat i, encara que no plegui, tothom el considera...

Continuar llegint...

06 de Febrer del 2009

Pitjor que l’atur: el govern aturat

L’atur és un problema greu per al nostre país, molt greu. Però encara és pitjor que el govern estigui aturat.

El senyor Montilla no reacciona. Cada sessió de control al President que passa, més prim és tot plegat: “no tinc solucions màgiques”, “espero que m’expliquin les seves propostes”, “la crisi és mundial”. Això ho respon si no es dedica a menystenir als representants dels grups de l’oposició que li fan les preguntes. Però no reacciona.

El senyor Montilla no reacciona perquè és esclau. Esclau dels equilibris d’un govern, fet per ocupar el poder però no per governar, que no li permeten prendre les decisions que toca. Esclau d’una minoria ideològica, conservadora i radical, que a part d’intentar dirigir la vida de la població s’ha demostrat clarament incapaç de...

Continuar llegint...

30 de Novembre del 2008

Estem millor o pitjor?

Lamentablement els catalans i les catalanes estem pitjor ara que fa 5 anys, sens dubte. Aquesta obvietat, que comparteix gairebé tothom menys el tripartit, genera unes dinàmiques polítiques que cal canviar. Sembla que un partit que està a l’oposició, per sol fet d’estar-hi, se n’ha d’alegrar de que les coses no vagin bé. I, per contra, sembla que un partit que està al govern –que això no significa que governi-, pel simple fet de ser-hi, ha de negar-ho, dissimular-ho o ignorar-ho. Doncs ni una cosa ni l’altra, la millor manera de resoldre un problema és, en primer lloc, reconèixer que aquest problema existeix i, a partir d’aquí veure quina és la millor manera de fer-hi front.

Davant la crisi econòmica, l’atur, els incompliments del finançament, l’escàs desplegament de l’Estatut, la sentència del Tribunal...

Continuar llegint...

29 d'Octubre del 2008

El pressupost per a l’any 2009 és un altre fracàs del tripartit

Veus del tripartit s’esgargamellaran, durant aquests dies, per justificar el pressupost de la Generalitat per al pròxim any. Diuen que és el pressupost de la crisi, però tothom sap que és el pressupost de la submissió al PSOE.

Al sentir al conseller Castells justificant els escassos recursos econòmics que disposarà la Generalitat l’any 2009 per fer front a tots els reptes que tenim plantejats com a país, em vénen al cap les olives de Joan Saura amb De la Vega, les declaracions de Corbacho, les mil i una maniobres del PSC per fer fracassar l’acord de finançament i els 25 diputats del PSC desapareguts a l’hora de votar contra els pressupostos generals de l’estat amb la resta de forces catalanes.

Sense bons pressupostos costarà tirar endavant el desplegament del nou Estatut, costarà executar l’obra pública (sempre que s’hagin posat...

Continuar llegint...

03 de Setembre del 2008

Unitat catalana: Sabin etxea o carrer Nicaragua?



Si no hi ha un bon acord de finançament pel nostre país, els representants del poble de Catalunya a les Corts espanyoles poden aturar els pressupostos generals de l’estat.

La llei de pressupostos és una llei important i, per ser aprovada, requereix la majoria absoluta de la cambra, 176 vots. Si Zapatero compta amb tots els seus diputats i diputades només està a 7 vots d’aconseguir aprovar la llei. Per fer això, li poden ser útils els 10 escons de CiU o els 6 escons del Partit Nacionalista Basc combinats amb els d’alguna força del grup mixt. Però si els representants del poble de Catalunya aguanten units una posició contraria als pressupostos, el govern espanyol ho té més complicat ja que Zapatero no podria comptar amb 169 vots, sinó amb 144.

Aquesta dada hauria de ser suficient per forçar l’executiu espanyol a complir amb una llei...

Continuar llegint...