30 d'Octubre de 2013

Els últims anys a Catalunya hem tingut una arribada massiva de persones d'altres països, en gran part promoguda pels polítics i els grans empresaris per tal d'aprofitar-se de la mà d'obra barata, per enriquir-se i així no haver de pagar sous decents als catalans per tal de fer les mateixes tasques. El cas és que mentre han anat arribant no s'ha fet cap política per tal de que aquesta gent no formés els seus guetos i quedessin apartats de la societat ja que la visió racista d’alguns desaprensius era la d'aprofitar-se’n, no la d'acceptar-los com un ciutadà més.

Des de que ha començat la crisi -i per tant aquesta gent igual com molts catalans s'han quedat sense feina- la política ha estat la de mirar quin suc se'ls podia seguir traient. Econòmicament ja no ofereixen rendiment perquè no hi ha llocs de feina on posar-los però tenen una cosa molt preuada pels polítics: el dret a votar, una cosa que molts d'ells ja tenen al portar uns anys vivint aquí i que la resta poc a poc va aconseguint. Ara bé, evidentment, que puguin votar no vol dir que els considerin uns iguals. No, segueixen veient-los com un factor del qual aprofitar-se i per tant no els interessa que aquesta gent sigui integrada i entenguin la nostra democràcia i els seus valors, ideologies etc.

El que busquen és simplement enredar-los i que votin una partits determinats. Per aconseguir-ho tot s'hi val: subvencionar-los les seves associacions identitàries, donar-los ajudes sense mirar quin ús se’n fa, fer la vista grossa amb els incompliments de les normes, fer la pilota als seus líders a canvi d’unes fotos, etc. Alguns partits fins i tot han creat associacions d'immigrants properes als seus postulats, amb la finalitat de satel·litzar-los dins les seves òrbites i utilitzar-los quan calgui.

Aquestes polítiques racistes estan sent nefastes per a Catalunya, ja que s'estan destinant uns recursos públics, molt preuats en els temps que vivim, en comprar vots. Però és que a més a més comporten un drama humà al darrere. Posaré un exemple: l'altre dia parlava amb un professor de matemàtiques, parlàvem del poc nivell que tenen els alumnes actualment i de la crisi de l'escola actual, i la conversa va derivar cap als alumnes d'origen forà que ell té. El cas és que la millor alumne (amb diferència) de la classe és una noia marroquina. Aquesta noia li explicava fora de l'aula els problemes que ella té. Resulta que no vol seguir sent musulmana, no li agrada el tracte que aquesta cultura dóna a la dona i li agradaria poder-hi renunciar. Aquest fet que tots podríem veure com una cosa ben normal i fàcil d’assolir, a ella li resulta impossible. Per fer-ho s'hauria d'enfrontar no només a la seva família sinó a tota la seva comunitat (comunitat que recordem viu apartada de la societat gràcies a les polítiques racistes) i que per tant no té cap punt de suport per fer el pas.

Aquesta noia a nosaltres ens preocupa, perquè vol ser una catalana més, vol incorporar-se a la nostra comunitat, però les polítiques racistes d'apartar els estrangers dels autòctons fan que li sigui impossible. Aquesta noia no té cap més remei que seguir sent musulmana tot i viure en un país democràtic i lliure perquè, malgrat en teoria tenir els mateixos drets que la resta, a la pràctica no és així.

Per fets com aquest alguna gent ens estem organitzant políticament ja que estem farts de racisme. Volem una Catalunya on tots siguem iguals i això només ho aconseguirem tallant d'arrel el suport als identitaris i no subvencionant-los més. Els ajuts públics han de ser per persones com l'alumna que he posat d'exemple, que fan un esforç i volen ser un ciutadà català més; no per aquells que formen guetos i només serveixen per crear unes zones conflictives que, això sí, els polítics racistes ja s'afanyaran a visitar de tant en tant per fer-se la foto i recordar-los que els han de votar cada quatre anys.