12 de Maig de 2010

Finalment el govern municipal s’ha tret la careta i ha posat en marxa la maquinària propagandística tot convertint la consulta de la Diagonal en un plebiscit sobre la figura de l’alcalde. Perquè els qui avui denuncien la situació de la Diagonal són els primers responsables del seu deteriorament?  Qui ha permès durant anys que la Diagonal es convertís en un carrer apte per a tots els usos? Qui durant anys no ha volgut escoltar les denúncies d’incompatibilitat de la bicicleta amb els vianants per les voreres d’aquesta avinguda?

Hi estem d’acord, la Diagonal necessita una transformació, una millora, però cap de les opcions que ens proposa el govern municipal no ens satisfan. Com tampoc ens satisfan els més de quatre milions que finalment haurà costat la celebració de la consulta. Diners que no han  garantit que a la primera jornada de la consulta els sistemes informàtics funcionessin correctament.  Ahir, un ciutadà es preguntava a la ràdio després de no poder votar durant més d’una hora com havien de creure en un govern que era incapaç d’organitzar correctament un sistema de votació.

Molts altres ens preguntem com es pot confiar en un govern i en un alcalde que a més de tot això s’ha dedicat durant setmanes a amagar l’opció C quan no l’ha denigrada. Una opció C, que és democràtica, que va ser aprovada en un ple municipal. Aquest és un fet molt greu, i només ajuda a separar la ciutadania dels seus governants. Sembla que amb aquesta consulta Hereu s’ha inspirat més en el chavisme que en la defensa dels principis democràtics.