03 de Juny de 2009

El proper 16 de juny farà dos anys que Jordi Hereu va ser escollit alcalde de Barcelona. Aquests dos anys han estat marcats per una gran grisor, una incapacitat per tirar endavant els projectes que la ciutat necessita i per la submissió als governs de Madrid i de la Generalitat de Catalunya. Davant la dificultat de governar en minoria, esperàvem trobar un govern amb voluntat de diàleg, amb capacitat per arribar a acords.

Res més lluny de la realitat, Jordi Hereu s’ha tancat en banda i ha preferit que la ciutat perdés oportunitats abans que intentar trobar consensos amb la resta de grups de l’oposició. Aquest no ha estat el seu únic error, davant la seva feblesa s’ha tancat en banda i ha exercit més de president del PSC que d’alcalde de Barcelona. Sinó perquè s’ha encaparrat en nomenar 64 comissaris polítics als barris, quan una majoria dels representants polítics hi estaven en contra? Perquè ha cedit a les pressions del Ministeri de Defensa en la cessió del Castell de Montjuïc, aliant-se amb el PP? Perquè no s’ha avançat en el desenvolupament de la Carta en els trams que són competència del govern de l’Estat (finançament i justícia de proximitat)? Perquè no alça la veu contra la Generalitat pel flagrant incompliment de la construcció dels 10 equipaments per a gent gran que havien d’estar en funcionament l’any 2007 , molts dels quals encara estan per començar?

A Jordi Hereu se li acaba el temps i Barcelona ja no pot esperar més. La rutina de 30 anys de govern s’ha convertit en una llarga agonia. Ara calen noves idees, nous equips i noves il·lusions!