12 de Febrer de 2009

SOC o no SOC

Afirma Warren Buffett que és força estrany trobar gent capaç de centrar-se en el que veritablement és important i que, per fer-ho,  és imprescindible tenir un full de ruta, seguir-lo i pensar a llarg termini, és a dir liderar.
 
A casa nostra, la sensació de crisi és cada vegada més gran i provoca, per desànim, desorientació i una frenada del consum.  En temps de crisi, la inacció, és a dir esperar a veure què passa, no beneficia a ningú. La crisi ens preocupa, i molt, però encara ens amoïna més veure que els governs català i central són incapaços de centrar-se en el que és important: afrontar la crisi, cercar-hi solucions, generar confiança. Ens preocupa perquè també són incapaços d’escoltar les propostes de l’oposició i d’aplicar-les.
 
Dimarts al Congrés dels Diputats el portaveu del grup parlamentari de CiU, Duran i Lleida, va proposar mesures a curt termini per reactivar l’economia i per aconseguir tres objectius: manteniment i creació d’ocupació, garantir la liquiditat a famílies i empreses, i revisar els pressupostos per adequar-los a la crisi. Així doncs, una de les prioritats del govern ha de ser la creació d’ocupació i aquí també fallen els dos governs.
 
Un exemple al nostre país: el SOC, Servei d’Ocupació de Catalunya, va oferir el dia 9 de febrer 913 ofertes de treball, una xifra realment baixa ja que cada dia es perden mil llocs de treball. Empreses com Infojob o Servijob (dos cercadors de feina per Internet) presenten una oferta un mil per cent més elevada que la del SOC. Fins i tot, la secció de classificats de La Vanguardia supera l’oferta pública amb 993 places. El tripartit es resigna a que les oficines del SOC siguin exclusivament gestores del subsidi d’atur i registre dels nous aturats de Catalunya en lloc de ser, a més a  més, una eina fonamental per recol·locar les persones sense feina i per millorar la formació dels aturats.
 
La manca d’ambició i d’iniciativa del Govern queda també demostrada dia a dia en la lluita contra l’atur. Demanem una vegada més, que actuï, que deixi de lamentar-se i superi la paràlisi que pateix des de ja fa molts mesos. No fer-ho empitjora la magnitud de la davallada econòmica i dificultarà la seva superació quan les condicions internacionals millorin. El SOC és un instrument, i tampoc el govern mereix l’aprovat dels catalans per la seva gestió.