23 de Juliol de 2008

Les  dades econòmiques que degotegen dia a dia van de mal en pitjor i els ensurts es succeeixen. Atur amunt, borsa avall, Creixement avall, dèficit de l’Estat amunt. Preus del petroli amunt, estalvi familiar avall. Massa xifres coincidents en el negatiu a les quals cal afegir a Espanya la rèmora de la paràlisi d’un govern que no ha fet res quan tocava preparar-se per l’arribada de les vaques magres.

No és una critica sense fonament ni partidista contra les politiques de Zapatero i Montilla, és l’evidencia dels fets que s’entossudeixen en demostrar la inexistent coherència en matèria econòmica, tant a l’executiu de Madrid com en el tripartit. No és exageració, és la diagnosi feta pel FMI que preveu que Espanya serà qui patirà de forma més greu i perllongada la situació de crisi.

Davant un pervenir poc afalagador, ara Zapatero i Montilla ens demanen que els ajudem. Des de CiU ho farem, però que ningú amagui responsabilitats. La situació actual és deguda en bona mesura per la crisi energètica, però també per la irresponsabilitat de qui va voler ignorar les veus que reclamaven més prudència davant el boom immobiliari i que advertien de l’inevitable esclat de la bombolla que es creava.

Aquelles veus sensates van ser qualficades d’antipatriotes, catastrofistes i de compradores de vots. Per això ara demanen seny i memòria. El seny l’aportarem en la mateixa mesura que Zapatero i Montilla aportin eficàcia i defugin de la demagògia i el populisme. Veure les contes de l’Estat en números vermells és una molt mala notícia, però en vindran de pitjors si esperen que la crisi passi tota sola sense posar-hi mesures per pal·liar les seves conseqüències. La memòria la donarem amb el que sempre ens ha caracteritzat, fets i no paraules. Per a uns només va ser un eslògan, per a nosaltres, una forma de ser. Per això demanem la reedició dels pactes de la Moncloa per afrontar la crisi com també ho fan les Cambres de Comerç i ahir mateix ho va fer el Cercle d’Economia.