03 de Juliol de 2008

En temps de crisi el que s’espera dels governants és eficàcia, sensibilitat, reordenació de les prioritats, proximitat als ciutadans i una clara aposta per les polítiques socials que facin més suportable els temps de turbulències als sectors més afectats. També es demana una imatge planera i propera als qui pateixen i la humilitat suficient com per reconèixer que només amb l’esforç de tothom serà més ràpidament superable l’actual situació. No és aquesta la imatge que ens dona el nostre president. El senyor José Montilla parlava es vanagloriava ahir mateix i deia que el seu govern ha fet bé els deures.

Menys mal que els ha fet bé! La inflació puja gairebé a la mateixa velocitat que baixa l’ocupació. Els tipus d’interès es disparen mentre es frenen els préstecs hipotecaris i les economies familiars se’n van en orris. Envejosa de la vella i rosa frase de l’amor, de l’economia es pot dir, sense envermellir, sense que avui està pitjor que ahir però millor que demà.

Senyor president, no li demanem miracles, però sí humilitat i respostes. No pot dir als ciutadans de Catalunya que fa els deures i alhora no explicar perquè no s’han executat els pressupostos del 2007 en les àrees més sensibles i amb més possibilitat de generar valor afegit al nostre teixit productiu. No pot vanagloriar-se d’haver incrementat les inversions en infraestructures quan aquestes no van créixer més que un 0,5 per cent, és a dir, comptant la inflació, la inversió de la Generalitat va ser menor l’any passat que en l’anterior exercici. No es pot anar de milhomes i sortir menyspreant les inquietuds del principal partit de Catalunya i, per tant, que representa més catalans. No es pot fer això si es vol ser president de Catalunya i de tots els seus ciutadans.

Fins i tot l’optimisme antropològic del senyor Zapatero reconeix que estem en una conjuntura difícil i complicada que afecta a bona part de la ciutadania. És més del que vostè va fer ahir, no donant respostes i deixant les explicacions pel proper 16 de juliol quan compareixerà davant el Parlament per parlar de la crisi i de les mesures que pren el seu Govern. Quinze dies perduts. Cregui’m, no és temps de seguir perdent el temps senyor president.