18 de Desembre de 2008

Han passat nou mesos, només nou mesos, des que el PSC amb Carme Chacón al capdavant va treure 25 diputats a les eleccions generals del 9 de març. Han passat nou mesos, només nou del missatge abastament repetit en campanya pels socialistes catalans que Si Zapatero guanya, guanya Catalunya. Han passat nou mesos, només nou mesos, de quan Chacon repetia una i una altre vegada que pels interessos de Catalunya ella era la millor opció.

Han passat, nou mesos, encara no nou mesos i lema, missatge i lideratge han demostrat ser un bluf per a Catalunya perquè Zapatero va guanyar però Catalunya ha perdut. Nou mesos després, Zapatero torna a ignorar Catalunya i el seu finançament, Chacón està desapareguda i el PSC, amenaces i brindis al sol inclosos, ha de veure com les seves sigles no tenen cap importància per a la resta del socialisme  espanyol. Que representin Catalunya o un altre indret s’ha demostrat que no té cap importància, mentre obeeixin el PSOE i el seu líder, en la actualitat José Luis Rodríguez Zapatero que te el dubtós rècord d’incompliments envers els catalans.

Els pressupostos de 2009 seran avui aprovats amb els 25 vots del PSC, ignorant el nou finançament per a Catalunya, incomplint el que diu l’Estatut i deixant de banda la voluntat dels catalans, dels seus votants a Catalunya i dels votants dels seus socis al tripartit, un rècord trist del que no és innocent la ministra Chacón. Com ella mateixa reconeix, posa el PSOE per davant del PSC i Zapatero és primer que Catalunya, i no se n’està de renyar els seus companys catalans perquè  presionen ZP.  Ja ho deia la Sra. Chacon al març,  “em deixaré la pell per Zapetero”, mentre  en Duran es comprometia a deixar-se la pell per Catalunya.