11 de Desembre de 2008

Han anat passant els dies, les setmanes i els mesos i el 2009 és a tocar. Només queden uns pocs dies de desembre per exhaurir la darrera data que va posar el Govern per arribar a un acord sobre el finançament de Catalunya. No som optimistes. Els fets s’entossudeixen a demostrar que l’executiu de Rodríguez Zapatero ha incomplert sistemàticament els compromisos adquirits amb Catalunya i amb els catalans.

No és una novetat que en aquesta ocasió també trenqui la paraula donada. El que no s’entén tant es que el PSC secundi la posició del Govern. Els socialistes trencaran la unitat aconseguida de totes les forces catalanes si finalment acaben donant suport als pressupostos de l’Estat al Congrés dels Diputats, tal i com ja han fet al Senat. En aquesta cambra ja han trencat el pacte d’Entesa que tenen amb Esquerra i amb Iniciativa i amb el qual les tres formacions es van presentar juntes a les eleccions.

És bo recordar la posició que va fer pública el president Montilla en la defensa del finançament per a Catalunya. És bo recordar que es va comprometre fins i tot a oposar-se als pressupostos de l’Estat si des del Govern Zapatero no es donava una solució acceptable per a tots els catalans. Vam voler creure al president Montilla, malgrat pensar que podien ser només focs d’encenalls. El temps ens ha donat la raó i el PSC ha fet marxa enrere i ha demostrat que abans és el partit i els socialistes que Catalunya i els catalans. Així quedarà demostrat si a 1 de gener Catalunya continua sense tenir un bon sistema de finançament d’acord amb el que marca l’Estatut. Els temps s’acaba i tot indica que per al PSC el més calent és a l’aigüera.