18 de Febrer de 2009

Més que un Govern, el tripartit sembla “Antoñita la fantàstica” ja que, tot i que diuen que ho fan molt bé, el resultat és un desastre. Catalunya pateix un vendaval amb vuit víctimes mortals, però tot s’ha fet bé. Tenim mil aturats nous cada dia, però tot s’ha fet bé. Hi ha quinze mil places de llars d’infants sense construir malgrat el compromís adquirit, però tot s’ha fet bé. Tenim convocada una vaga de mestres a l’ensenyament públic, però tot s’ha fet bé. Encara no tenim acord de finançament i, per tant, no complim l’Estatut, però tot s’ha fet bé. TV3 i el Barça estan enfrontats amb el resultat que no tenim futbol en català, però tot s’ha fet bé, etc. No hi ha mai la més mínima autocrítica perquè la culpa és del vent, de la crisi, dels mestres i dels pares, dels 23 anys de govern de CiU , fins i tot del Barça o de qui passava per allà. La culpa, la responsabilitat és de tothom menys dels nostres governants. Estan tan cofois del que fan que estan convençuts que no mereixem tanta perfecció en el nostre Govern, ni que sigui a 40 quilòmetres per hora. Certament, tenen raó els honorables consellers tripartidaris: no ens mereixem això, el país no es mereix això!
 
Avui vull tornar a parlar d’un tema greu, d’un tema social que em preocupa, i molt, perquè afecta als més desprotegits. Avui torno a parlar del cas dels 153 nens que estan en el seu entorn familiar, tot i que fa mesos que el Govern va decidir retirar la tutela als seus familiars. La raó que dóna el Govern és la manca de places públiques destinades a protegir els infants. El Síndic de Greuges parla del col·lapse del sistema de protecció a la infància. CiU denuncia aquesta situació de col·lapse, però, ¡ves per on! el Govern rebutja la petició perquè la conselleria n’informi perquè diuen que parlem d’un col·lapse inexistent.
 
Malauradament ens trobem una vegada més davant uns governants que utilitzen la tàctica de l’estruç i que creuen que quan es nega un problema deixa d’existir. La conselleria ha trigat molt poc en oblidar el cas Alba. Aquests 153 menors que no han estat acollits pels serveis de protecció a la infància són en una situació de risc, que reconeix el propi Govern. Malauradament, un cop més, no només ningú se’n fa responsable, sinó que es nega la problemàtica. Hi ha massa estruços al Govern. Definitivament no ens ho mereixem, aquests 150 nens no s’ho mereixen!