17 de Desembre de 2009

De Churchill a Montilla

‘Mai tants no van deure tant a tan pocs’, històrica frase amb la que Winston Churchill va agrair al pilots de la RAF la seva victòria sobre l’aviació nazi a la batalla d’Anglaterra. Avui, a Catalunya, en canvi, podem afirmar que mai tants no han estat tant perjudicats per tan pocs. És el que té tenir un govern feble, condicionat per una minoria que segueix dividint la societat entre rics i pobres i que creu que suprimir el impost de successions és donar ales la injustícia. Una supressió ja aprovada en diferents comunitats autònomes que han entès que gravar les herències de pares a fills i entre cònjuges no es un triomf social, sinó un triomf de la injustícia.

Una vegada més el govern tripartit s’ha aplegat a la voluntat verdivermella d’ICV. El que poda haver estat una decisió majoritària s’ha quedat en un voler i no poder degut a la descohesió creixent del tripartit en el que cada soci fa la guerra pel seu compte sense considerar els interessos de la immensa majoria dels catalans.

Rarament una decisió que vol acontentar dues posicions contraposades és eficaç. Encara en menys ocasions resulta coherent. Agafar un pedaç d’una banda i un altre de l’altre extrem gairebé mai dóna una obra harmònica. En això ha quedat la reforma de la llei de successions que a corre-cuita ha improvisat el tripartit. Un pedaç mai podrà esdevenir una peça nova. Per molt que es vulgui dissimular, per molt que es lloïn les bonances del que s’ha aconseguit, mai deixarà de ser un pedaç. Una llàstima, però aquesta és la realitat de tripartit, aquesta és la manera que té de governar l’executiu Montilla: supeditar l’acció de govern al caprici carrincló d’un dels socis, supeditar una mesura bona, justa i necessària a la ideologia obsoleta del més petit dels socis.

La solució del tripartit per a les successions no arregla la situació perquè no soluciona el neguit de la majoria i hi barreja terminis, quotes, i tot un reguitzell de lletra petita que l’únic que deixa clar és que l’1 de gener de 2010 les successions seguiran tributant a Catalunya molt més que la majoria de comunitats espanyoles. L’única lectura positiva que se’n pot fer és el saber que quan CiU arribi al govern aquest impost serà suprimit, sense haver d’esperar fins ben entrart el 2011 com propugna el tripartit. Aquest és el nostre compromís, aquesta serà una prioritat ineludible del proper govern de Convergència i Unió.