e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

18 de Juny del 2009

Callar, mal gestionar i malbaratar, el triplet del tripartit

Catalunya te mig milió d’aturats, un futur econòmic incert, despeses de milers de famílies molt angoixades per la crisi i les seves conseqüències i una Agència de Cooperació Internacional que fa anar les targetes de crèdit com confetti, amb el vist i plau del vicepresident del govern de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira. Fins i tot, es va mostrar cofoi amb la seva actuació i no va dubtar a utilitzar una ironia fora de to quan al Parlament li van demanar explicacions. Carod es va despenjar parlant d’esmorzars quan se li demanava sensibilitat, control, rigor i austeritat.

No eren els esmorzars el que feia notar l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre aquesta agència de cooperació: 29 dels seus 54 treballadors disposaven d’una targeta de crèdit a càrrec dels diners públics, amb una despesa mitjana d’onze mil euros. Són molts...

Continuar llegint...

11 de Juny del 2009

L’ultim dia que la desafecció va guanyar

No són els cent dies de gràcia que marca la tradició, però quasi cent hores després de les eleccions al Parlament Europeu hi ha una dada irrefutable; la abstenció va guanyar per aclaparadora majoria i ens indica que tenim un problema, tots i tothom: partits polítics, mitjans de comunicació i societat en general. Que una immensa majoria deixi que la minoria decideixi per ella és indicatiu que alguna cosa falla.

És evident que tractant d’imbècils els ciutadans no es fomenta la participació, (a això s’ha reduït la campanya de la por dels socialistes o la de la catalanofòbia permanent del Partit Popular). No és amb la desgana que han tractat alguns mitjans de comunicació la cobertura de les europees com es fomenta la participació. És evident també que no és formant governs que envien a l’oposició el partit...

Continuar llegint...

04 de Juny del 2009

Ni bons ni dolents, vots intel·ligents

“Nos tratan como imbéciles”. Aquesta frase es va escoltar a la COPE i a la SER, -els dos icones radiofònics de PP i PSOE-, com a resum del debat dels caps de llista d’ambdues formacions, Mayor Oreja i López Aguilar. Per una vegada, estic d'’acord amb les dos emissores. Aquesta és la sensació que he tingut en aquesta infumable campanya de les eleccions al Parlament Europeu. PP i PSOE-PSC han fet una reducció programàtica a bons i dolents, a desqualificacions, insults i males maneres. Han tractat els ciutadans amb una desconsideració que s’acosta al menysteniment.

Els dos partits saben que tenen un vot fidel assegurat. Per això busquen allunyar de les urnes els qui esperen de la política alguna cosa més que un debat entre ‘hooligans’. Només volen que votin els seus incondicionals. No és casual el to groller de les campanyes, que es repeteix...

Continuar llegint...

28 de Maig del 2009

Hooligans a la campanya

Vergonyosa. No hi ha altre qualificatiu per definir aquesta primera setmana de campanya per a les eleccions europees. Una cita electoral que ja de per si te una molt baixa participació, s’ha convertit en una guerra d’insults, desqualificacions i pocasoltades amb l’únic objectiu de portar el menor número de gent possible a les urnes.

Aquesta és la voluntat dels socialistes, catalans i espanyols quan no diuen quines son les seves propostes, si las tenen, i només fan una crida al vot de la por, la por que guanyi Aznar, Berlusconi, Bush o Chirac... polítics que no tenen rés a veure amb el que es vota ni amb qui ho vota. La por a l’esquena de Alejo Vidal Quadras enfront Maria Badia, una candidata de missatge monotemàtic:  voteu-me que no sigui que vinguin els dolents. Gran argument. Bons i dolents, i aquí s’acaba el programa. Rés respecte la gravíssima situació...

Continuar llegint...

21 de Maig del 2009

El dia que la coherència va morir

Ahir, el Parlament de Catalunya va ser testimoni d’una de les explicacions més caòtiques, inversemblants i esperpèntiques, que mai s’han vist. El president de la Generalitat i del govern tripartit, José Montilla, va justificar que els diputats del PSC votin blanc en seu catalana, i negre a les Corts de Madrid. El motiu: no donar armes a l’oposició i donar suport al govern Zapatero, recolzar-lo fins i tot capgirant el sentit del vot que els socialistes han fet a Catalunya.

Aquesta vegada ja no dissimulen o fan veure que, si fa o no fa, pot passar pel mateix el que es vota a una cambra i a l’altra. No, en aquesta ocasió Montilla va defensar que el PSC hagi votat completament diferent a Barcelona que a Madrid per no votar el mateix que l’oposició a Espanya, encara que això signifiqui una contradicció flagrant.  És una mostra clara de la incoherència del nostre Govern...

Continuar llegint...

13 de Maig del 2009

Lideratge, jocs de mans i sal grossa

Ha passat el debat de política general i ha quedat clar qui és qui. Zapatero ha tornat a representar el seu paper de ‘firaire’ que va traient premis sorpresa per distreure al personal, com si fos una tómbola. Rajoy segueix entossudit en utilitzar qualsevol desqualificació, en fer servir la sal grossa en els seus missatges, per tal d’esgarrapar vots (és el ‘ustedes no saben leer’ del dimarts al Congrés o ‘la inmersión en la ignorancia que se produce en Catalunya’ de Jaime Mayor Oreja, encara no fa una setmana).

Sí, no m’estranya que hi hagi grans dubtes en la societat. Són amb aquests dos polítics amb els que hem de fer front a la crisi econòmica més greu dels últims 60 anys.  

Només una veu va demanar seny al Congrés i que tothom remi en la mateixa direcció. Només una veu va clamar que per una...

Continuar llegint...

07 de Maig del 2009

Què vol aquesta gent?

Si fins ara, el segell del tripartit era el de la ineficàcia i la paràlisi davant els problemes, amb la seva negativa de permetre dur al Consell Consultiu el projecte de creació de l’oficina antifrau ha creuat una ratlla perillosa, que ha permès retallar  drets dels parlamentaris i que ningú no havia gosat creuar fins ara per salvaguardar la separació i la independència de poders.

El tripartit ho ha fet en un acte d’irresponsabilitat, en una ‘cacicada’ per imposar la seva proposta malgrat els dubtes que presenta el projecte llei en ma. Sorprèn més que s’hagi produït en mig del reiterat missatge del govern tripartit que no és acceptable una retallada del Estatut per part del Constitucional, perquè la decisió del tripartit per tirar endavant l’oficina antifrau és un flagrant exemple d’aquesta retallada, que respon únicament a...

Continuar llegint...

30 d'Abril del 2009

De la teva a la de ningú

Recordem que el conseller Saura acusava els mitjans públics -i TV3 en particular- de perjudicar la imatge dels mossos. Deia que les imatges emeses de TV3 eren excessivament repetitives i que intentaven magnificar els fets. Considerava que feien un estereotip de l’actitud dels mossos d’Esquadra que gens s’adeia amb la realitat,  i per això demanava un informe al CAC.  I bona rebolcada la que li dona el CAC. No només desestima la seva opinió sobre l’ús de les imatges de l’actuació dels mossos, sinó que les entén per lògica informativa i les considera equilibrades amb el temps donat al govern per explicar-se. El conseller, com fa habitualment, ha volgut repartir culpes de la seva ineficaç gestió entre tots. Primer ho va fer als mossos i després als mitjans. Ara potser li tocarà entendre que és ell qui ha d’assumir les culpes, i les...

Continuar llegint...

16 d'Abril del 2009

La insuportable banalitat del no fer

El president de la Generalitat, José Montilla, va respondre ahir al Parlament sobre els canvis del govern Zapatero i sobre l’estat de les negociacions del finançament. Francament, entre el que va dir i el no dir res, no hi ha massa diferència. Banalitat, rere banalitat i poca cosa més. Vam tornar a  sentir que els canvis al govern de Madrid serviran per accelerar les solucions a tots els mals (crisi, atur, recessió, finançament). Això sí, cal donar temps als nouvinguts perquè coneguin les àrees assignades.

Ja ho veieu, mateixa música, mateixa lletra i només algunes de les veus del cor canviades. Poca cosa, per no dir res. Li recordem al president Montilla que fa un any de la reelecció de Zapatero; que fa gairebé nou mesos del termini legal per posar en marxa el nou finançament de Catalunya, que fa més de tres mesos que ell mateix donava un...

Continuar llegint...

08 d'Abril del 2009

"Gattopardo" Zapatero

Cal canviar alguna cosa perquè tot segueixi igual. Aquesta màxima de Giuseppe Tomasi di Lampedusa en la seva novel·la “El guepard” (Il gattopardo) l’ha estat utilitzada José Luis Rodríguez Zapatero en la remodelació del seu govern, un simple canvi de noms i de cromos a diversos ministeris per fer veure que es fa alguna cosa per afrontar la crisi.

Són uns canvis que no suposen, en cap cas, una bona notícia per a Catalunya. Al davant del ministeri d’Economia substitueix un cremat Pedro Solbes (recordem que era “la joia de la corona” dels socialistes en qüestió de números) per posar una dona amb reconeguts mèrits i contrastada eficiència com Elena Salgado. Hem de dir, però, que ha estat molt dura en la negociació del finançament català com a ministra d’Administracions Públiques. No pinten millor les coses amb la...

Continuar llegint...