25 de Juny del 2009
La crisi continua fent estralls. Dia a dia crema llocs de treball com hem vist cremar les fogueres de Sant Joan. Està reduint a cendres un teixit productiu sense que els responsables de buscar solucions es donin per assabentats. Cal emprendre mesures, i deixar-se de romanços i mirar cap una altra banda esperant que minvi la tempesta. Ja que el tripartit no té idees, ni lideratge, ni capacitat per actuar, cal ajudar-lo i dir-li què pot fer. Per començar és necessària una reforma del mercat laboral. Que no s’espanti ningú. L’objectiu no és abaratir l'acomiadament, ni collar els assalariats, ni ofegar els treballadors, sinó facilitar la contractació. La nostra progressia, la catalana i la de l'Estat, ha cridat tantes vegades la consigna que empresari i explotador són sinònims que ha acabat per creure aquesta mentida.
No hi ha cap empresari que tingui com a objectiu fonamental...
Continuar llegint...
18 de Juny del 2009
Catalunya te mig milió d’aturats, un futur econòmic incert, despeses de milers de famílies molt angoixades per la crisi i les seves conseqüències i una Agència de Cooperació Internacional que fa anar les targetes de crèdit com confetti, amb el vist i plau del vicepresident del govern de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira. Fins i tot, es va mostrar cofoi amb la seva actuació i no va dubtar a utilitzar una ironia fora de to quan al Parlament li van demanar explicacions. Carod es va despenjar parlant d’esmorzars quan se li demanava sensibilitat, control, rigor i austeritat.
No eren els esmorzars el que feia notar l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre aquesta agència de cooperació: 29 dels seus 54 treballadors disposaven d’una targeta de crèdit a càrrec dels diners públics, amb una despesa mitjana d’onze mil euros. Són molts...
Continuar llegint...
11 de Juny del 2009
No són els cent dies de gràcia que marca la tradició, però quasi cent hores després de les eleccions al Parlament Europeu hi ha una dada irrefutable; la abstenció va guanyar per aclaparadora majoria i ens indica que tenim un problema, tots i tothom: partits polítics, mitjans de comunicació i societat en general. Que una immensa majoria deixi que la minoria decideixi per ella és indicatiu que alguna cosa falla.
És evident que tractant d’imbècils els ciutadans no es fomenta la participació, (a això s’ha reduït la campanya de la por dels socialistes o la de la catalanofòbia permanent del Partit Popular). No és amb la desgana que han tractat alguns mitjans de comunicació la cobertura de les europees com es fomenta la participació. És evident també que no és formant governs que envien a l’oposició el partit...
Continuar llegint...
04 de Juny del 2009
“Nos tratan como imbéciles”. Aquesta frase es va escoltar a la COPE i a la SER, -els dos icones radiofònics de PP i PSOE-, com a resum del debat dels caps de llista d’ambdues formacions, Mayor Oreja i López Aguilar. Per una vegada, estic d'’acord amb les dos emissores. Aquesta és la sensació que he tingut en aquesta infumable campanya de les eleccions al Parlament Europeu. PP i PSOE-PSC han fet una reducció programàtica a bons i dolents, a desqualificacions, insults i males maneres. Han tractat els ciutadans amb una desconsideració que s’acosta al menysteniment.
Els dos partits saben que tenen un vot fidel assegurat. Per això busquen allunyar de les urnes els qui esperen de la política alguna cosa més que un debat entre ‘hooligans’. Només volen que votin els seus incondicionals. No és casual el to groller de les campanyes, que es repeteix...
Continuar llegint...
Rss