28 de Maig del 2009
Vergonyosa. No hi ha altre qualificatiu per definir aquesta primera setmana de campanya per a les eleccions europees. Una cita electoral que ja de per si te una molt baixa participació, s’ha convertit en una guerra d’insults, desqualificacions i pocasoltades amb l’únic objectiu de portar el menor número de gent possible a les urnes.
Aquesta és la voluntat dels socialistes, catalans i espanyols quan no diuen quines son les seves propostes, si las tenen, i només fan una crida al vot de la por, la por que guanyi Aznar, Berlusconi, Bush o Chirac... polítics que no tenen rés a veure amb el que es vota ni amb qui ho vota. La por a l’esquena de Alejo Vidal Quadras enfront Maria Badia, una candidata de missatge monotemàtic: voteu-me que no sigui que vinguin els dolents. Gran argument. Bons i dolents, i aquí s’acaba el programa. Rés respecte la gravíssima situació...
Continuar llegint...
21 de Maig del 2009
Ahir, el Parlament de Catalunya va ser testimoni d’una de les explicacions més caòtiques, inversemblants i esperpèntiques, que mai s’han vist. El president de la Generalitat i del govern tripartit, José Montilla, va justificar que els diputats del PSC votin blanc en seu catalana, i negre a les Corts de Madrid. El motiu: no donar armes a l’oposició i donar suport al govern Zapatero, recolzar-lo fins i tot capgirant el sentit del vot que els socialistes han fet a Catalunya.
Aquesta vegada ja no dissimulen o fan veure que, si fa o no fa, pot passar pel mateix el que es vota a una cambra i a l’altra. No, en aquesta ocasió Montilla va defensar que el PSC hagi votat completament diferent a Barcelona que a Madrid per no votar el mateix que l’oposició a Espanya, encara que això signifiqui una contradicció flagrant. És una mostra clara de la incoherència del nostre Govern...
Continuar llegint...
13 de Maig del 2009
Ha passat el debat de política general i ha quedat clar qui és qui. Zapatero ha tornat a representar el seu paper de ‘firaire’ que va traient premis sorpresa per distreure al personal, com si fos una tómbola. Rajoy segueix entossudit en utilitzar qualsevol desqualificació, en fer servir la sal grossa en els seus missatges, per tal d’esgarrapar vots (és el ‘ustedes no saben leer’ del dimarts al Congrés o ‘la inmersión en la ignorancia que se produce en Catalunya’ de Jaime Mayor Oreja, encara no fa una setmana).
Sí, no m’estranya que hi hagi grans dubtes en la societat. Són amb aquests dos polítics amb els que hem de fer front a la crisi econòmica més greu dels últims 60 anys.
Només una veu va demanar seny al Congrés i que tothom remi en la mateixa direcció. Només una veu va clamar que per una...
Continuar llegint...
07 de Maig del 2009
Si fins ara, el segell del tripartit era el de la ineficàcia i la paràlisi davant els problemes, amb la seva negativa de permetre dur al Consell Consultiu el projecte de creació de l’oficina antifrau ha creuat una ratlla perillosa, que ha permès retallar drets dels parlamentaris i que ningú no havia gosat creuar fins ara per salvaguardar la separació i la independència de poders.
El tripartit ho ha fet en un acte d’irresponsabilitat, en una ‘cacicada’ per imposar la seva proposta malgrat els dubtes que presenta el projecte llei en ma. Sorprèn més que s’hagi produït en mig del reiterat missatge del govern tripartit que no és acceptable una retallada del Estatut per part del Constitucional, perquè la decisió del tripartit per tirar endavant l’oficina antifrau és un flagrant exemple d’aquesta retallada, que respon únicament a...
Continuar llegint...
Rss