25 de Març del 2009
En una de les tires de Mafalda que recordo haver llegit, Miguelito, un dels personatges li diu a Susanita que te un problema i ella li respon. T’estimo molt i soc molt amiga teva, però no dels teus problemes. Per això no vull que cap problema s’interposi entre els dos, i se’n va. Miguelito se la queda mirant i li diu gràcies tot emocionat, però immediatament es pregunta: gràcies?
L’actuació de la ministra Chacón de retirar unilateralment les tropes espanyoles de Kosovo m’ha recordat aquesta historieta. Vol presumir d’amics (Europa, els EUA...) però pren decisions d’una forma unilateral sense consultar els seus aliats. Si va resultar indignant per a la majoria del nostre país l’unilateralisme de Bush a l’hora d’embarcar-se en una guerra, és peculiar que la ministra improvisi en qüestions importants que afecten l’status quo de...
Continuar llegint...
18 de Març del 2009
Schehrazada es va haver d’inventar mil i un contes per sobreviure, havia de mantenir viu l’interès del Sultà i, d’aquesta manera salvar la seva vida un dia més. Va fer seva la dita qui un dia passa, un any empeny. Ara, de les seves mil i una excuses, la cultura ha guanyat una obra universal. Però, de les mil i una excuses del president Montilla, no en traurem rés.
Ahir mateix en la sessió de control va afirmar que no allargarà “indefinidament” la negociació del finançament. I ho va dir com si no s’haguessin superat ja unes quantes vegades els límits que s’havien posat. Són set mesos els que portem d’endarreriment, per tant més de dues centes nits, més de dues centes excuses. Haurà d’inventar vuit centes i una excuses més?
El president Montilla diu que “si no hi ha acord ni en la...
Continuar llegint...
11 de Març del 2009
Prou coneguda és la història del Titànic, el vaixell de luxe que es va enfonsar en la seva primera travessia atlàntica. D’aquell desastre, se’n poden treure moltes conclusions, però dins de la tragèdia, destaca la capacitat d’heroisme del capità i de la tripulació. Si cada oficial hagués donat les ordres d’evacuació ignorant les del seu superior, el desastre encara hauria estat molt pitjor. Malauradament el govern del tripartit, en uns moments de gran tempesta econòmica (crisi) i política (finançament) actua com si no hi hagués cap capità a qui obeir, perquè el capità (José Montilla) està desaparegut.
Essent de primera magnitud la crisi actual l la manca de finançament, no són, malauradament les úniques situacions en les quals el futur de Catalunya queda sense decidir per la manca de cohesió,...
Continuar llegint...
05 de Març del 2009
El tripartit està obsessionat en imposar el intervencionisme com a modus vivendi dels catalans. Oblidant la desfeta del marxisme-leninisme com a política que pretenia organitzar les decisions personals dels ciutadans obviant les voluntats individuals, ara el nostre govern ens sorprèn amb el nou Codi Civil de Catalunya que oblida la sòlida i arrelada instal·lació del Dret Civil català per donar pas a una espanyolització dels costums i a un intervencionisme excessiu de l’administració en l’àmbit familiar. Tenim competències exclusives, però espanyolitzem el nostre dret. Aquest és la gran aportació la del tripartit.
El president Montilla i els seus consellers practiquen el saurisme-imposicionisme amb mesures com la d’obligar per llei a dir als fills adoptats que ho són abans que acompleixin 12 anys. També volen fer participes als jutges de les...
Continuar llegint...
Rss