e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

31 de Juliol de 2012

Quina jugada ha fet el govern del PP als ex del govern socialista. Una jugada que rima amb una paraula que comença amb "put" i acaba amb "ada". Els ha deixat literalment en pilotes, començant per Zapatero, però no per Rubalcaba. Aquest no serà mai el líder de cap futur, però no té ni un pèl de tonto: va renunciar discretament, fa mesos, a cobrar per ex-governant i per diputat. Ara pot anar pel món amb la cara ben alta i demanar als altres, per carta, que renunciin al que de tota manera els prendran: el doble sou que cobraven. "Els altres" són molts dels seus, clar: d'aquí la jugadeta del PP, que no sabrà governar un país, però té vint màsters en joc brut i manipulació de l'opinió pública. El problema? Que aquesta vegada han fet diana. Exactament sota la línia de flotació, que acostuma a ser la causa de l'enfonsament de la majoria dels vaixells impactats.

El final del privilegi del doble sou dels exgovernants. Com que aquí es tracta de retallar per on faci falta, i de donar exemple, què millor que deixar amb el cul a l'aire els "listillos" del govern anterior, socialistes, que cobren doble? I ja els tens renunciant al doble sou, Zapatero el primer. Genial. I fins a un centenar de polítics i polítiques socialistes que amb tota la normalitat i legalitat del món cobraven dos sous: la indemnització per haver estat al govern (una tortura, ja se sap, per això hi ha tanta gent que dimiteix) i la retribució actual. Pública o privada. El cas de la Salgado, per posar un exemple a l'atzar, dóna molt per pensar. Però molt. I per plorar, encara més.

Els 1.800 euros injustificats però discretament cobrats. En contrapartida, ha esclatat l'escàndol de les indemnitzacions dels diputats per viure a Madrid. No importa si tens un pis, quinze o fa vint anys que hi vius: si estàs empadronat/da a la quinta forca, tens dret a uns mil vuit-cents euros mensuals per cobrir despeses d'allotjament. Aquí palmen Rajoy, Montoro o la ministra Báñez. Un altre torpede sota la línia de flotació: el forat és considerable, d'aquells que anuncien un imminent naufragi.

El contracte blindat de Dívar. I en paral.lel, però també dintre de l'escenari confús de les batalletes socialistes-populars, l'escàndol de la indemnització de Mister Dívar, el que representa que era el tercer poder (o no és un polític?) i tenia dietes i despeses per anar a reflexionar a Marbella cada cap de setmana, tot perfectament legal i jurídicament blindat, faltaria més, que hi ha gent que sap fer les coses. I encara reclama dos-cents mil euros d'indemnització. Pel "lucro cesante", seu ser, perquè si no, no s'entén.

O sí. Tot s'entén. Massa bé que s'entén.

La bona política s'ha de pagar bé. No deixaré mai de defensar que els polítics s'han de pagar bé, molt, molt bé. Per poder tenir polítics bons o molt bons, clar. Per estar ben servits. Per poder-los exigir i fiscalitzar, evidentment. Perquè només la política (la bona política) ens pot salvar dels taurons i dels voltors, a les autonomies, als ajuntaments, als futurs mini-estats federals europeus com Escòcia (segur) o Catalunya (ja veurem), a Espanya o a Cambodja. I això val diners i és una bona inversió, si invertim els diners intel.ligentment, si tenim en compte sàviament les ambicions humanes, si les fem jugar a favor dels interessos generals, si coneixem les febleses i les temptacions i les vigilem atentament.

Però una cosa és pagar bé o molt bé, en el marc d'un contracte transparent i net, i l'altra és aquest espectacle indecent.

Què és el que encara no han entès del que està passant? És evident que no han entès res. Tots, no. Una majoria, sí, segueixen sense entendre res. La mateixa boira que protegeix ara els seus privilegis abusius -i legals- es convertirà en una tempesta que se'ls emportarà. A uns més que altres, per allò de la coherència, de l'ètica, de la decència, dels ideals. En dos o tres anys com a màxim.

Els tecnòcrates que vindran. I aquí estem, tristament, discutint sobre els sous dels polítics, sobre els blindatges, sobre els privilegis oligàrquics. Amb la de feina que hi ha per fer... I havent-li de dir a quatre trolls (o vuit, o setze, o trenta-dos...) que és millor, infinitament millor, pagar polítics qque banquers, perquè almenys una d'aquestes dues castes la podem controlar... Però, res, no té remei, en quatre dies pagarem el que demanin (sous de mercat, en diuen) a un grapat de tecnòcrates, que faran el que uns altres els diran el que han de fer. I ens quedarem amb un pam de nas nosaltres, els ciutadans, i ells, els polítics que encara no han entès de què va això.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1041
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR