07 d'Octubre de 2012

La història no en sap gairebé res del prefecte Pontius Pilatus que governava Judea en els temps en els quals (probablement i també improbablement) van executar un profeta jueu anomenat Ieshua o Jesús. Els evangelis expliquen una història (no la història), hereva d'històries anteriors a les cròniques de tots els evangelistes, que no van ser només quatre. En aquestes cròniques hi surt el prefecte o governador Ponç Pilat, el que es va rentar les mans abans de condemnar aquell Ieshua que es reivindicava com a rei dels rebels jueus. INRI, aquest era el probable delicte a ulls dels romans, si és que tot plegat va passar com explica la llegenda, no si era fill o no d'un Déu. Ell tampoc no va dir això mai, mai: segons les cròniques va jugar a donar-ho a entendre, però no va gosar proclamar-se fill unigènit de Yahveh, perquè els jueus l'haurien lapidat immediatament.

La cristiandat no ha acabat mai d'aclarir-se amb la història i les històries de Jesús o Ieshua. Qüestió de fe, deixem-ho així, perquè el tema no té final ni comprovacions científiques possibles. Massa mans humanes van remenar al llarg dels segles els textos, les paraules, amb molt diverses intencions. No totes santes ni pures.

Alguns eixelebrats residents a Madrid, però, estan en contacte permanent amb Yahveh. Ja ho sospitàvem. No podia ser d'altra manera, no ens ha d'estranyar.

Un articulista de El Mundo, que volia escriure sobre el Barça-Madrid convertit en una mena de Braveheart televisat, ens acaba d'il.luminar, gràcies probablement a la inspiració divina que només es dóna al Sinaí i a les proximitats del Manzanares. Pontius Pilatus, segons algunes tradicions, havia estat governador de la Tarraconense abans d'anar a Judea a oprimir els jueus. Les mateixes tradicions diuen que es va emportar la seva guàrdia pretoriana de Tàrraco (és a dir, formada com a mínim per uns quants proto-catalans, a més d'altres pobles de l'Imperi) i potser alguns soldats més. Dues legions, afirmen alguns, però és una exageració sense cap mena de sentit en aquella època. Tanmateix, tot això és pura llegenda. Com la llegenda que afirma que Pilat era de Tàrraco. És a dir, proto-català.

On porta tot això? A la diarreica conclusió que un català va ser el responsable de la crucifixió del rabbí Ieshua. O que el soldat Longinus, el de la llança, havia nascut a Picamoixons, per dir un lloc nostrat.

Tot molt científic, evidentment. Pura descomposició intestinal, en paral.lel a un procés de descomposició neuronal.

I així arribem a la bonica conclusió, delicadament insinuada: un fenici català (la pela és la pela), venut a l'Imperi, va ser qui va firmar la sentència de mort de Jesús. Clar, el Ponç de Can Pilat, els de l'estelada lligada a la columna del pòrtic de la seva domus familiar... Culpables, faltaria més, de res més ni res menys que de la mort del fill de Déu. Així s'entén que ara vulguin assassinar Espanya: els fenicis catalans no tenen manies, ni déu, ni pàtria ni ànima, ni res. Fa dos mil anys que conspiren per carregar-se Hispània, com a mínim.

En fi, millor ho deixem estar, perquè si seguim per aquest camí segur que acabarem malament. No sabia jo que Espanya fos pro-jueva, juraria que més aviat (no sé per què...) ha estat sempre pro-àrab. Sa Majestat el Rei de les banyes d'elefant, per exemple, i els seus germans musulmans... Els del petroli i els Ferrari.

Tanmateix, això no ha impedit al llarg dels segles que per la Pàsqüa se celebrés allò tan nostrat de "matar jueus" a les esglésies. Ja se sap, els assassins de Jesús... Ah, que Jesús era jueu com els seus assassins i que això no tenia res a veure? Ni cas. Ah, que Jesús molestava els sacerdots del Temple? Ni cas. Ah, que Jesús no va proclamar-se mai fill de Déu i que va deixar -suposem, eh?- aquest tema menor a un tal Pau, que tenia unes visions una mica singulars sobre la qüestió? Ni cas, tampoc. Fot-li, que són catalans...

El que faltava. Uns fenicis catalans com a màxims responsables de la crucifixió del rabbí Ieshua. I encara volen la independència, quan se'ls hauria de penjar de la figuera maleïda de Judes, oi? 

En fi. Sort que de totes les cròniques (no només dels 4 llibres "oficials") en surt l'ombra suggestiva d'un rabbí estrany, que respectava les dones, que estimava el seu Déu, que no condemnava res ni ningú, que oferia valors morals, que perdonava, que convidava a seguir un Camí senzill i complex alhora, que inspirava amor...

I per tant, no importa si Pilat era català, armeni, romà o fill d'una lloba del barri més suburbial de Roma. Ni si guanya el Barça o el Madrid.

Tanmateix, arribar a aquests extrems de misèria moral i intel.lectual és preocupant. La propera revelació serà que Himmler tenia avantpasats catalans, per això va venir a Montserrat a buscar el Sang Real o Sant Grial o la llança de Longinus... Tot quadra, oi que sí?

--- 

Aquí teniu el link. Es recomanable, però, prendre abans una pastilleta antimareig i antiemètica per evitar convulsions vomitives... http://elmundo.orbyt.es/2012/10/06/tu_mundo/1349559230.html. I un altre, amb precaucions i preservatiu intel.lectual: http://tarracoromana20.blogspot.com.es/2012/04/segun-la-leyenda-crucificaron-jesus.html