e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

18 de Juny de 2012

Necessitem una URSS. Algú que ens faci el favor de ser l'imperi del mal, com deia Reagan, quin gran president-publicista. Cuba no serveix, fa ja més pena que altra cosa. Corea del Nord tampoc és precisament un país ideal. Mongòlia ens queda una mica lluny. Finlàndia, Suècia, Noruega, Dinamarca: aquests tampoc no serveixen, són exemples massa perfectes de què l'estat del benestar és possible, a condició que oblidem el "cachondeo" hispànico-català: o es fa seriosament o simplement copiem biblioteques i mobles, que és el que hem fet. I a crèdit, genial. França va a la seva, ha anat sempre a la seva (els progres catalans no ho volen veure, no se'n recorden del 39...), França és França, només n'hi ha una, sí, ojalà fóssim francesos, però com a molt ens deixarien ser habitants de la Marca Hispànica. I deixem-nos ja de fantasies: tenen més futur els suposats catalans del nord que els del sud, encara que ens independitzem de nosaltres mateixos. I Islàndia? Són quatre gats, perduts en les boires vikingues i en el fred polar, una raríssima excepció. Tampoc no serveixen, per molt que els envegem.

O sigui que cal un país que faci de contrapunt. Que sigui un exemple alternatiu, que almenys demostri que hi ha altres maneres de suïcidar-se, ja que això és el que estem fent. Un país que faci saltar la banca, la del casino de les finances mundials. Que engegui a fer punyetes la Merkel. Tot i que, insisteixo, cada dia entenc més que n'estigui de nosaltres fins als dallonses. Com va dir aquell genial català president de la I República Espanyola, Estanislau Figueras: "Señores, voy a serles franco, estoy hasta los cojones de todos nosotros". I va pujar al primer tren que sortia d'Atocha i no va parar fins a París. Avui en dia no hauria parat fins a Frankfurt o Berlin. Ciutats serioses de països seriosos, que d'això també va el nostre drama. Però no ens desviem: necessitem un país que vulgui fer l'experiment de carregar-se l'euro. De refundar-se. De no pagar els deutes que han acumulat per la seva cara dura i també per la de gent com aquest Draghi que ara té la barra de donar lliçons d'ètica, de decència, d'ortodòxia. Ell, que va ajudar els grecs a fer trampes... Però que en realitat ajudava els seus autèntics amos a fer grans negocis.

Necessitem una URSS. I resar perquè no li vagi molt més malament que a nosaltres, en mans del FMI, especialista a arruïnar països des de fa dècades, per molt glamour que tingui Mme. Lagarde: el FMI és la ruïna segura, sempre. Menys per a ells i els que representen, és clar.

Quan hi havia una URSS hi havia una alternativa. Fotudeta, sí, tirant a miserable, però alternativa. No parlo dels míssils intercontinentals i totes aquestes animalades, sinó simplement que jugava un paper: es podien fer les coses d'una altra manera. Clar, els russos també ho veien d'una altra manera. Però algú s'ha de sacrificar per salvar Occident, no? Doncs que siguin els grecs, ja que són pares i mares d'Occident. Algun dia han de reviure la seva vella grandesa, perduda en la dominació otomana, en la seva "xapussera" independència, en un segle XX i XXI que només els ha servit per internacionalitzar el souvlaki i el bouzouki. Ni tan sols per recuperar els tresors del Partenó que es van emportar Lord Elgin, i favor que els va fer a ells i a tota la humanitat.

Amb una mica de sort, els grecs, que encara es pensen que poden trobar una sortida enginyosa a la seva crisi per haver estat massa espavilats (ai, el mite de l'enginyós, mentider i trampós Odisseu...), acabaran per dinamitar el seue propi futur. Ens faran un gran favor, ja els aixecarem monuments quan tornem a tenir diners per fer coses inútils... No es posaran d'acord les dretes i esquerres viciades de sempre. Ho intentaran, però no ho aconseguiran. O no durarà. I la Syriza del prometedor i radical Alexis Tsipras (que algun dia sabrà què era allò que anomenaven "hybris" els seus avantpassats) no es quedarà quietoneta mentre "el partit transversal de l'euro" (i de la banca, de les trampes, de la ruïna grega a dreta i esquerra) intenta complir les ordres dels seus amos de Berlin i sobretot salvar els seus interessos.

O sigui que sí, amb una mica de sort per a nosaltres i de desgràcia per a ells (que no tenen cap mena de projecte ni estratègia de futur, com nosaltres) tindrem una URSS. una Islàndia mediterrània, i el joc es farà més ric i complex. No perquè continuem com abans, no, que això s'ha acabat per sempre, sinó per intentar fer alguna cosa nova, que valgui la pena. Si trobem, clar, el moment en què va començar a anar pel pedregar aquest país, si ens mirem cara a cara i ens diem les veritats i si tenim ganes de fer alguna cosa que valgui la pena ni que sigui per als nostres fills o néts.

Els fills i néts que siguin i de qui sigui, jo no en tinc ni tindré de directes, però no és decent que ens carreguem el futur dels joves, no és digne ni just que no els deixem un país una mica millor que aquest desastre. Molta gent va fer que jo, i molts com jo, tinguéssim una vida millor. I ara hem de deixar en herència als que venen, siguin fills de qui siguin, aquesta cosa? El que fem en aquesta vida, té el seu eco a l'eternitat, com diu el general Màxim a Gladiator. Una pel.liculeta de romans amb faldilletes, només? Una frase tòpica? Em temo que no... Aquesta època ens convoca urgentment a la decència i l'estoicisme, a més de buscar com sigui algú que faci el paper de l'antiga URSS.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1444
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR