e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

20 de Novembre de 2012

Sense majoria absoluta, millor

Amb permís de pedrojota i dels mortadel.los que fan esborranys d'informes i després els perden, clar. Sense majoria absoluta, Catalunya podria plantejar-se les coses a poc a poc, sense estimbar-nos tots plegats al precipici per les presses i les excitacions d'aquesta tardor. Sense majoria absoluta no hi haurà líders absoluts, ni Moisès ni romanços. I guanyarem temps per pensar fulls de ruta (ara no n'hi ha cap, ni un), per discutir-los, per valorar-los. I per votar-los, evidentment: fa molt temps que tinc claríssim que el referèndum és imprescindible i impecablement democràtic. No d'aquí a vint anys ni tampoc demà passat.

Sí, el 2014 queda molt bonic (i no gens neutral), però pot ser el 2014 o el 2015 o a finals del 2013. Tampoc no molt més enllà. Quan hagi madurat un debat encara verd, si ens deixen. No amb la intenció que es podreixi, en absolut. Canviar de país i canviar el país no és com canviar de cotxe o de pis, com fèiem fa quatre dies amb tanta alegria: és una decisió absolutament excepcional, d'una transcendència històrica extraordinària. I no serà una festa: si ha de ser, serà duríssim.

Per a això necessitem que la casta hispànica no ens faci tenir cada dia més ganes d'engegar-los a fer punyetes.

Dubto que ens facin cas, perquè van a la seva i veuen perillar el cortijo que han construït a la seva mida i que estan dessagnant dia a dia. La casta hispànica no és monolítica, admet certs matisos: no és el mateix Rajoy que Rubalcaba o González o Zapatero, o el ministre Margallo o l'Aguirre, o la banca, o Bono, o pedrojota o la Brunete mediàtica... Tenen moltes diferències, algunes insalvables (poques, per desgràcia), però comparteixen un únic model d'Espanya, això sí, rígid i escleròtic, i una profunda incomprensió de la diversitat real d'aquest país. A més de no entendre en absolut Catalunya, i mira que en el passat era fàcil, especialment per als que tenen una major subtilesa intel.lectual i finesa olfactiva... Però no han volgut. Ni volen. I diria que tampoc no voldran.

Els déus ceguen aquells que volen que es perdin...

Cal un cert temps per saber si a l'altra banda hi ha una Espanya que valgui la pena, ara o en el futur immediat, o més val fer les maletes. No ho tinc clar del tot, encara. Intueixo que hi pot haver marge de maniobra, però només apareixerà quan les coses arribin a l'extrem més extrem, quan la realitat els obligui de veritat a pensar què volen exactament. Fins aleshores, semblarà un desert. És ja un autèntic desert: l'espanyolisme hiperexcitat i hipermusculat ha guanyat la partida de la transició, ha creat el marc mental i polític dominant.

En aquest escenari, millor que no hi hagi majories absolutes ni a Barcelona ni a Madrid. Europa es mou millor (amb molta confusió) en el camp difús de les majories relatives, assimètriques, pactades, inestables, treballades. Les enquestes no auguren majoria absoluta per a Mas aquest diumenge, però un parell de portades més, acompanyades d'uns dies més del discurs de la por i l'amenaça o l'insult a la intel.ligència, i les coses poden canviar. No seria d'estranyar que d'aquí al diumenge alguns d'aquests estrategues d'estar per casa enviin dos o tres míssils més. O cinquanta, que estan cagats, ja em perdonaran l'expressió. Mai no els ho agrairem prou: el que va començar com una onada popular, a la qual Mas s'hi va sumar quan va intuir que perdia el tren, pot acabar amb una majoria absoluta contundent...

I després, el diluvi... No cal que correm a agafar el paraigua: no servirà de res, plourà massa.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
489
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR