12 de Desembre de 2012

Neurones? No, millor criadilles...

Ja feia dies que ningú no ho deia. Era un fenòmen inexplicable, un buit que ens impedia viure tranquils. Gràcies a Déu i/o a Satanàs, l'exalcalde (socialista?) de La Corunya i exambaixador espanyol(ista) al Vaticà, Francisco Vázquez, ha tingut una inspiració. Insisteixo, divina o satànica, és opinable. I, clar, s'ha deixat anar. Per variar, en la línia de la curiosa fixació de molts polítics espanyols amb el nazisme. Curiosa perquè, tenint a mà el franquisme, que segur que els agafa més d'aprop, no s'acaba d'entendre que estiguin tan obsessionats amb una cosa estrangera, tan poc hispànica i patriòtica, com el nazisme. 

Vázquez s'ha quedat ben a gust: "No hi ha diferència entre un jueu amb estrella groga i un nen català castigat per parlar en castellà al pati de l'escola". Pobre Vázquez, que equivocat que està. 1) Els nens que parlen castellà a Catalunya no són catalans, faltaria més. 2) Els nens que parlen castellà al pati de l'escola van directes a un Auschwitz secret que està amagat en una remota vall del Pirineu, on desapareixen, convertits en fum i cendres, els castellanoparlants. 3) És un misteri sense explicació humana (ni vaticana) que a Catalunya es parli castellà amb total i absoluta normalitat, força més que el catala, per cert. 4) També és un misteri incomprensible (ja se sap, els camins del Senyor...) que hi hagi catalans, com jo, que sentim profundament nostra la llengua castellana, que ens neguem a renunciar a la catalana i que siguem capaços de fer-nos entendre en anglès o francès, dues llengües bàrbares, sens dubte...

Què fumen? Què beuen? Quin trauma van tenir a la infància? Potser no van poder ingressar a les Joventuts Hitlerianes i els hauria fet gràcia? No van donar la talla per ingressar a la Legió? Quina idea tan trista, patètica, estreta i restrenyida tenen dels ideals de l'esquerra que es permeten dir aquestes bestieses? Es pensen que la FAES els recompensarà els serveis prestats? 

Personatges com aquest Vázquez, com Wert, com Iglesias, com en Pedrojota, com tants d'altres, amb aquesta obsessió malaltissa pels nazis, aquesta excitació patriòtica, aquesta ànsia de salvar Espanya, aplanen el camí cap al referèndum del 2014. Aconseguiran que en comptes de dir que no a aquesta mena d'espanyols separatistes acabem dient que no a Espanya sencera. Així m'agrada, que mori la intel.ligència, que per construir una Espanya "una, grande y libre" o "antes roja que rota" n'hi ha prou amb els testicles del toro d'Osborne.

En comptes de neurones, criadilles. Que visqui la intel.ligència, sí, però ben lluny.

Gràcies, cada dia vaig tenint més clar què votaré. Fa molt temps que he defensat que és impecablement democràtic convocar un referèndum per votar sí o no, tot i que més aviat m'he decantat per un "sí ens quedem, però així, no". Cada dia veig més clar que acabarem escollint entre les criadilles del toro d'Osborne, Auschwitz o Catalunya. Encara que l'independentisme/sobiranisme sigui sovint una frívola improvisació, d'una feblesa espantosa, i que pot acabar com el rosari de l'aurora, no em veig votant per unes criadilles, la veritat... Ni empassant-me aquestes bestieses dia sí i dia també.