e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

23 de Setembre de 2012

Malsons a la Moncloa

Aquell vespre, després de sopar, desganat, una mica de sopa i truita de patates, en Mariano va dir-li a la Viri que no l'esperés desperta. Eren al menjador, amb poca llum i la tele encesa a un racó. Ell es va aixecar de la taula, va doblegar el tovalló i va quedar-se uns instants mirant la seva dona, sense saber què fer. "Tinc feina fins tard, carinyo", li va dir, i va sortir per la porta sense dir-li adéu ni fer-li un petó. Mentre avançava pel passadís a les fosques, les espatlles enfonsades, els passos vacil.lants, va pensar en els nens, que ja dormien feia estona. Sempre pensava en els nens quan se sentia enmig d'un moment històric, es preguntava quina mena de futur viurien i què pensarien del que havia fet el seu pare.

Ja l'esperaven feia estona quan va entrar a la sala, acompanyat d'un ajudant. "No cal que s'esperi, Ricardo", li va dir, "vagi-se'n a dormir, que no el necessitaré fins demà". Eren sis, quatre homes i dues dones. Havien anat arribant al llarg de la tarda, per separat, en els seus cotxes particulars. Ningú no podia saber que eren allí i molt menys a aquelles hores de la nit. 

"Aquest estiu vaig portar de Galícia una ampolla d'orujo d'herbes que fa un parent meu. Hi ha vasos de vidre o ens l'haurem de prendre en un got de plàstic?", va preguntar en to bromista, per trencar la tensió que es respirava. Després de remenar per tots els armaris de la sala, van acabar tastant l'orujo en vasets de plàstic de la marca Hacendado. "O tempora, o mores", va exclamar el president Rajoy en veu alta, mig rient. Els altres van celebrar la broma i van aixecar els gots.

-Per Espanya! -va brindar un dels ministres.

-També hi ha uns quants termos de cafè que he fet preparar -va dir el president després de tastar l'orujo-. I tabac suficient per resistir dues setmanes aquí dins. Comencem?

Tots en mànigues de camisa o brusa, corbates afluixades, alguns en texans i jersei sport, excepte les dues dones, impecables tot i que amb el cansament i la tensió escrits a la cara.

-Us he convocat a vosaltres i només a vosaltres perquè hem de fer una feina delicada. No la podreu compartir amb ningú. Absolutament amb ningú, entesos? -van assentir amb el cap-. Busqueu-vos la vida, però d'això no en podeu parlar amb els vostres col.laboradors ni a casa ni amb els amics. Només nosaltres set podem saber el que estem fent.

El president va mirar les cares dels quatre homes i les dues dones, expectants.

-He arribat a la conclusió que la independència de Catalunya es produirà tard o d'hora. Millor dit, abans del que ens pensem -les cares eren ara un poema-. Sí, podem posar-los totes les traves que vulguem, guanyar temps si cal, però això s'ha trencat. Us ho diu un home que ha jurat com vosaltres guardar i fer guardar la Constitució, cosa que no impedeix ser realista ni veure-les venir. Però també vam jurar defensar Espanya i això és el que farem.

-He encarregat un informe jurídic que... -va començar a dir un ministre.

-Jo he ordenat als generals que preparin un pla de desplegament en 48 hores i sense incidents dramàtics... -va afegir un altre.

-Ahir precisament en parlava amb Rucalcaba -va afegir una de les dones convocades a la secretíssima reunió.

El president va aixecar la mà per reclamar silenci.

-No, no. Res d'això. Si convé, ho farem servir per guanyar temps. Volia explicar-vos unes quantes coses que he anat parlant aquests dies amb líders europeus i internacionals, empresaris, gent del partit...

Va estar parlant una hora sencera, sense que ningú no gosés interrompre'l.

Al final, va servir-se un segon vaset d'orujo i va encendre un puro.

-Així estan les coses, ara ja ho sabeu tot.

El silenci era absolut.

-El pla secret que vull encarregar-vos no és per impedir la independència de Catalunya. Ens pot convenir endarrerir-la, d'acord, o boicotejar-la uns mesos. Si molt convé, podem enviar de maniobres els tancs a l'Aragó, comprant el gasoil a crèdit... I sense gastar munició de la bona. No dic que no calgui fer gestos contundents de cara als espanyols i per frenar una mica els catalans. Però sense traspassar la línia, han de ser gestos que entrin dintre de la reacció normal d'un Estat, que enviin un missatge clar a tothom, però que no ens generin més maldecaps. També podem tallar-los la llum o tancar les fronteres o bloquejar les aigües territorials. Tampoc no dic que no. Però el futur no va per aquí, us deia abans que hem de defensar Espanya, i això és el que farem, sense Catalunya.  

-Espanya no serà viable sense els catalans -va dir la dona més poderosa que era a la reunió.

-I tant que sí -va replicar el president-. Necessitem un big bang i aquest serà el nostre. Després de la indignació i la depressió, encararem el futur amb renovades forces, amb un vigor invencible. Espanya té una missió, un objectiu, un horitzó. Això despertarà les nostres energies i serem capaços de qualsevol cosa. I els catalans ja s'ho faran.  No en tenen ni idea de totes les coses que ens hauran de llogar i pagar... Començant per la seva ambaixada, clar. O per l'exèrcit i la corona. O per la mancomunitat que els permetrà que no els facin fora d'Europa. No de franc, clar. Però per encarar aquesta etapa Espanya ha d'estar unida com mai en la seva història. Això és el que hi guanyarem. I ho hem de saber explicar i convèncer els espanyols. Això és el que farem...

A les cinc de la matinada el president va donar per acabada la reunió.  

Ho començaven a veure més clar i s'havien repartit la feina.

-Un dia -va dir el president, posant-se dret i apagant el quart puro de la nit- ho podreu explicar als vostres fills i això sortirà als llibres d'història. Com deien abans, en España empieza a amanecer... -i tots van fer-se un tip de riure-. Bromes a part, aviat començarà a fer-se de dia. Ja us ho he dit: si un dia volen tornar, els rebrem amb els braços oberts i un nou contracte. Però ara, si no volem enfonsar-nos, només podem admetre al nostre vaixell la gent que estigui disposada a remar en la mateixa direcció. Més endavant ja veurem, que la vida dóna moltes voltes... Per cert, veig que us ha agradat l'orujo del meu cosí, n'han caigut dues ampolles... Jo me'n vaig a dormir, vosaltres aneu marxant d'un a un, discretament. Descanseu una mica, val?

El president va sortir de la sala i va tancar la porta al seu darrere. Va travessar els despatxos en penombra i se'n va anar cap a les seves habitacions particulars. Quan sortia, li va dir a l'assistent de guàrdia: "Quan tothom hagi marxat, netegi vostè mateix la sala, que no es noti que hem estat aquí aquesta nit. I ja sap, silenci absolut".

Abans de ficar-se al llit sigil.losament va agafar el mòbil i va escriure un sms. "Señor, todo en marcha según lo previsto. Mañana hablamos". Va tancar el llum i encara va tenir temps de sentir, mig endormiscat, el so d'un missatge de resposta al seu aparell, que havia deixat a la tauleta de nit. Va pensar que ja el llegiria l'endemà i es va adormir mentre es deia: "Necessito despertar-me com sigui d'aquest malson..."

 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
724
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR