e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

11 de Gener de 2012

Independence Single Malt

Hi ha països amb més intel.ligència política (i econòmica i cultural) que altres. Què hi farem: fa lleig de dir en un món en el qual imperen les lleis (més aviat tontetes) del que és políticament correcte. Doncs resulta que no, que la intel.ligència no està repartida per un igual. El Regne Unit, per exemple, afronta de forma infinitament més intel.ligent que Espanya el seu furòncol escocès. D'Escòcia es podria dir el mateix si la comparem amb Catalunya: almenys el nacionalisme escocès té una estratègia i una visió clares i no juga ni a muntar teatrillus autonòmics ni a l'embolica que fa fort. No ho estan fent gens malament, vist des de la distància i sense compartir els seus objectius finals... La comparació millor que la deixem per a un altre dia, oi?

Un terme mig. El primer ministre Salmond (SNP) intenta fer una jugadeta amb el seu projecte de referèndum: deu tenir avantpassats catalans o ves a saber si amb tanta germanor catalano-escocesa i tanta visita recíproca no se li ha enganxat alguna cosa. Ell vol un referèndum amb tres opcions: el sí, el no i el "ni sí ni no, tot i que més aviat no, una mica sí però no gaire".

No està gens clar, gens, que Escòcia faci el salt en el buit, per molt petroli del Mar del Nord que tingui i per molt que s'imaginin alguns que la independència serà el paradís i ja venguin bitllets només d'anada.

Per això Salmond s'inventa un terme mig, una relació especial (compartint coses com la defensa o la política exterior, i és de suposar que la monarquia) que pot ser menys arriscada. Federalisme asimètric? Asimetria confederada? Commonwealth dintre de la gran illa? Independència aigualida? Whisky passat per aigua? El primer ministre juga a vàries cartes i ja en triarà alguna deu minuts després d'obrir les urnes, segons el que surti. Es impecablement democràtic com a plantejament, en efecte. Els referèndums no per força han de ser a blanc o negre. Però se li veu el llautó d'una hora lluny.

O sí o no. Anglaterra (aquí en funció de nucli dur del Regne Unit) fa una jugada mestra. En comptes d'enviar els gurques a ocupar els castells escocesos, com si fossin les Malvines/Falkland,el primer ministre Cameron accepta el desafiament del referèndum però exigeix un sí o un no i que es deixin de romanços. O britànics o escocesos, però no mitges tintes. 

O Single Malt o Blended, no un poti-poti.

Això és intel.ligència política. La que caldria a Espanya per afrontar un referèndum a Catalunya, Euskadi o si molt convé a la Vall d'Aran (per què no es poden independitzar de Catalunya?), agafar el toro per les banyes i aclarir-nos tots plegats les idees. Tot i que servidor votaria que no, per molt que hi hagi algunes coses d'Espanya que m'emprenyin o em dolguin, no trobo cap argument per impedir que els ciutadans votin obertament aquesta qüestió. O el dilema entre monarquia i república. O el que sigui.

Algun dia caldrà preguntar els catalans, bascos o aranesos... D'acord, potser no cal fer referèndums cada setmana (tot i que Suïssa ho resisteix perfectament i no els va tan malament), però no és democràtic bloquejar sempre aquesta via. I el cert és que estaríem tots molt més tranquils, després d'una temporada d'excitació i de somiar truites, si la pregunta es plantegés clarament i correctament. Sense trampes, sense els tacticismes que han desgraciat per una o dues generacions la política catalana: aclarim-nos ja i no maregem més la perdiu ni perdem el temps.

És a dir, primer, sí o no. I al mateix temps, si és que sí, com ha de ser la relació, sobre quines bases, sobre quins pactes, amb quins drets i quins deures i quines obligacions de lleialtat mútua. Si és que no, no cal introduir-hi matisos: partim peres i ja s'ho farà cadascú.

Més que res, perquè penso jo que és preferible un Blended bonet (i sempre millorable si ajustes intel.ligentment les proporcions, cosa que lamentablement a Espanya acostuma a significar fer "güisqui de garrafón") que un Single Malt dolentot, immadur i condemnat a ser Single Malt per tota l'eternitat. Diguem que la tria està entre el bon whisky i el mal whisky: matèria opinable, sens dubte, com la independència. Faltaria més. Però, segons com, què i quant beus, acabes amb l'estómac destrossat... Havent matat molt abans les neurones, és clar. I aquí ja n'hem estabornit unes quantes...

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1152
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR