e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

08 de Desembre de 2012

Quants anys fa que en aquest país es parla de potenciar l'aprenentatge de l'anglès? La tira i mitja. I les coses no canvien ni canviaran, al pas que anem. Si només fos l'anglès l'assignatura pendent... L'educació no és neutra, en absolut, i per això les grans batalles ideològiques es traspassen a les lleis bàsiques d'educació: la llengua (no per entendre'ns, sinó per reforçar una o altra identitat) i la religió (o l'altra cara de la moneda, la ciutadania), fonamentalment. L'Església catòlica no afluixa en el seu objectiu estratègic de dominar una gran part del sistema educatiu: en català o en castellà i un ampli ventall "ideològic" on tendeix a predominar el talibanisme, però no és estrany tampoc el progressisme. L'Estat espanyol tampoc no afluixa: la llengua castellana és entesa com el vector únic per a la idea d'Espanya. Espanya no es pot explicar ni entendre en català, pel que sembla.

L'anglès és, probablement, la nostra única esperança. Molt, molt anglès, fins a la sopa. I molta, molta cultura política i cívica anglosaxona, a més de música o cinema. En anglès, per exemple, costa una mica promoure un cop d'estat militar i altres fantasmes hispànics com els que ara estan reapareixent. De la mateixa manera que es fa difícil defensar la separació de nens i nenes a l'escola. O l'educació dominada per una església, la que sigui. Hi ha coses més impensables en anglès que en castellà, si a més de l'idioma se t'ha enganxat la tradició, la visió del món que hi va associada. Una Espanya anglòfila, per exemple, podria inspirar-se en el model Cameron per encarar el referèndum escocès i no en el model Wert, Gallardón o García Margallo. I fins i tot -això ja seria per a nota- reformar de veritat el model econòmic espanyol, una urgència històrica que no està en l'agenda del govern espanyol ni del català: de paraula, sí, però seriosament, no, que estan molt enfeinats amb altres coses.

Però algú es pot creure, sincerament, que aquest país farà una aposta seriosa i radical per l'anglès? Jo no. Un país que encara està enamorat de la idea dels "trescientos o cuatrocientos millones de hispanoparlantes" no pot passar-se "con armas y bagajes" a la llengua dels corsaris que enfonsaven els vaixells carregats de plata que venien de les Amèriques. O a la de la "pérfida Albión". O la de Gibraltar. La història, fins i tot quan tendeix a oblidar-se, marca caràcter i dibuixa límits...

Per altra banda, el pecat espanyol (i català) amb l'anglès té un paral.lelisme a Catalunya que també mereix una reflexió amarga: com pot ser que Catalunya ignori França i la llengua francesa?  

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
543
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR