e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

18 de Maig de 2012

Ho sabien

Ho sabia l'Aznar i ho sabia el Zapatero. I el Rajoy i el Rubalcaba, clar. I la Chacón i la Salgado. I el Guindos. I el Montoro. I el Solbes. I el MaFo i el Caruana. I el Rato, clar, com a ministre, com a capo del FMI, com a virrei de Bankia. I el Sebastián, ministre nefast, però que no té ni un pèl de tonto. I el Caldera. I el Pujol i el Mas i els bascos i companyia. Ho devia saber també en Montilla, però sempre va costar tant esbrinar què sabia i què no... O què feia veure que no. I en Maragall, evidentment, un dels millors de la seva generació. O en Castells, una altra ment brillant. O en Mas-Colell. I els directors generals i presidents de tantes caixes i bancs. I els immobiliaris, joguines ben pagades del gran joc. Ho sabia tothom menys qui ho havia de saber. Busquin la carta que els inspectors del Banc d'Espanya van enviar al ministre Solbes el 2005. O la conversa del ministrable Sebastián amb Mariano Guindal a "El declive de los dioses". O al darrer llibre de l'Enric Juliana. O a tantes i tantes pistes que ens porten sempre en la mateixa direcció.

Busquin, busquin. Amb el google n'hi ha prou. Ho sabien. Sabien que estaven jugant a la ruleta russa. Que jugaven amb foc. Que això acabaria petant. Clar, pensaven que sempre es podria refinançar,oi? Ja és el que estem fent, ja, però d'una manera impensada, impensable fa set o deu anys, a la franja dels anys 2000-2005.

No eren només els taurons de Goldman Sachs, que ara auditen la banca espanyola. Eren també els d'aquí. I els d'Islàndia. I els de Grècia. I en Berlusconi amb el seu puticlub. I uns altres posant les peces adequades per fer grans negocis en el present i en el futur. Per posar gestores com la Merkel, aventurers superficials com en Sarkozy. Per forçar un canvi social de dimensions encara impensables. Per transferir milers i milers de milions d'euros amb dos o tres clicks. Per arruïnar països i classes socials i generacions senceres. Amb la complicitat o l'estupidesa o la conveniència d'uns quants còmplices necessaris però no per força massa conscients.

I aquÍ estem, arribant cada dia una mica més a la mare de totes les conclusions. Sabien que això podia passar, que era molt probable que passés, però tenien altres prioritats o altres tonteries o ínfules o el que fos. Ara no serveix de res saber que ho sabien, excepte per dir-los a la cara, si ens els trobem pel carrer, que costa una mica: ja ho sabíeu i no vau fer res. Ho sabeu ara i tampoc no feu res. El cert és que ni ara ni abans no saben ni sabien què cal fer. Ni tenien ni tenen el valor per fer-ho. Ja dirà algú què cal fer. I aquest "algú" simplement està guanyant la partida: la victòria endarrerida d'Alemanya, la victòria endarrerida del capitalisme financer,el final definitiu de la partida començada al segle XIX.

Però quan d'aquí a mig segle, amb la distància necessària per veure la història, algú escrigui sobre aquest temps, haurà de començar amb la frase "Ho sabien". Ells i elles ja no hi seran i els seus néts i nétes gaudiran d'una bona herència i voldran netejar el nom dels seus avantpassats. Però ho sabien. I ara ja comencem nosaltres a saber que ho sabien. Llàstima que encara no sapiguem què fer amb això, com actuar en conseqüència. Caldrà esperar cinquanta anys per saber què vam fer?

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1295
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR