e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Gener de 2012

Fraganomics: li devem un monument a Don Manuel

Els estius a Benidorm o a Lloret. Les sueques i els bikinis. Les pel.lis d'Alfredo Landa. El 600... Tot això forma part de l'herència de Fraga, un dels més intel.ligents supervivents del franquisme, i de l'ADN de l'Espanya d'avui. La clau del progrés d'aquest país va ser una combinació de turisme, divises i totxo, que és la que gairebé sense variacions ens ha portat fins a aquí i ha acabat per arruinar-nos. Catalunya inclosa: la suposada fàbrica d'Espanya, el pressumpte motor d'Europa, continua depenent del turisme. Un dels millors invents del franquisme i dels seus tecnòcrates va ser el turisme. I d'això en vivim encara: en el turisme tenim posades totes les nostres esperances en plena segona dècada del segle XXI, quan -si s'haguéssin complert els somnis de fa vint anys- això seria una mena de Silicon Valley a l'europea.

La crisi fa que ens emocionem amb les xifres de creuers que arriben al port de Barcelona, amb els diners que deixen els milions de turistes cada any. De tant en tant el turisme ens redueix una mica les xifres d'atur i, sobretot, aporta esperança: és potser l'únic camp en el qual les coses van raonablement bé. O moderadament malament, si ho preferim. Ens omplim la boca de canvis de model, d'apostes per la qualitat i la innovació, de rotllos patafísics sobre les experiències i la vivencialitat, però en realitat no hem sortit del vell model dels tecnòcrates del franquisme. Continuem enganxats a tot allò que representava la "fraganomics", que va impulsar sens dubte el desenvolupament i la modernització del país. Totxo a dojo, sol i sorra, calimotxo i happy hour, bikinis i topless, cerveses a 5 o 6 euros, clavades a tort i a dret, feines d'usar i llençar, milers d'autobusos amunt i avall... Amb la innovació, això sí, dels carteristes: si en alguns països el turista és sagrat, perquè els dóna de menjar, aquí no hi ha manies...

En fi, que se'n va Fraga però deixa un llegat que, ben mirat, faríem bé primer de no menystenir, ja que és de les poques coses que aguanten. I després, si algun dia ens avorrim i decidim pensar a llarg termini, podríem mirar de canviar-lo per alguna cosa més productiva, amb més valor afegit, amb més capacitat de crear riquesa i feina.

De moment, però, hi ha el que hi ha: Catalunya i Espanya som potències mundials en turisme i poca cosa més. 

Potser sí que -deixant de banda la repugnància moral que provoca el franquisme- li devem un monument a Don Manuel... Ni per la liberalització del règim ni per l'aperturismo ni per la llei de premsa ni per "la calle es mía" ni pels calçotets de Palomares. Pel turisme i la "fraganomics".

Tal com hem desgraciat el paisatge d'aquest país i les costes, no vindrà ara d'una estàtua -el més horrorosa possible, clar- a tots els passeigs marítims...

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1222
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR