e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Setembre de 2011

Els moments dramàtics, històrics, dibuixen per sempre la mesura d'aquells que s'hi han d'enfrontar. Guerres, crisis econòmiques, victòries o derrotes, independències o annexions, tragèdies naturals, invasions alienígenes, fracassos electorals, caigudes de meteorits...No falla mai. O dónes o no dónes la talla, sense terme mig. I sense examens de setembre: hi ha una sola oportunitat, una de sola. El que ve després és ja la història.

Això afecta més sovint, clar, als que manen, als que es pensen que manen, als que es creuen elegits pels déus, però a vegades també a alguns que passaven per allà per pura casualitat.

La realitat et posa a prova, et fa un pols. Si afluixes, si et tremolen les cames (s'admet que estiguis mort de por, però no que es noti ni que espantis els altres), si se't descontrolen els esfínters i se t'encongeix el pit, estàs llest/a. Acabes de perdre l'armadura i de quedar-te en calces/calçotets davant mitja humanitat i, el que és pitjor, davant la història. Ja pots córrer a amagar-te, perquè el judici de la història no tindrà pietat de tu.

Vas ser, ets i seràs el/la que va fallar, la que els/ens va fallar. Per sempre. Amb una mica de sort, d'aquí a cinquanta o cent anys, algú t'entendrà una mica, intentarà justificar-te, ser compassiu, però no obtindràs el perdó: com a molt, un pietós oblit.

La llista dels que van fallar acaba de rebre unes quantes noves incorporacions. Les dels dirigents europeus actuals, que no han donat ni ja donaran la talla de líders.

Ja porten temps fent mèrits, ara simplement acaben de rematar la feina. I de passada, si no es produeix un miracle, rematar Europa. Catastrofisme? Esperem una mica i anirem veient el desenllaç...

Fan una d'aquestes reunions que ens presenten com la cosa més important que han vist els temps i que acaben en un comunicat espès, inintel.ligible, una avorrida i ritual foto de família i una evidència: no ha servit per a res. Com la de Polònia, amb un convidat/inspector d'excepció: l'enviat de l'emperador occidental, Obama. Amb la missió de posar ferms els cònsols Merkel-Sarkozy, suposats dirigents i fars espirituals d'aquesta cosa que ha esdevingut Europa. Mentrestant, l'emperador oriental, un xinès que no importa mai massa com es diu ni quina cara té, va movent les seves fitxes, igual que les mouen els xeics del petroli, que tenen un paper discret però important en el vodevil: són els amos de l'aixeta, a condició que no s'ho creguin massa.

L'enviat d'Obama truca al presi i li diu que aquests europeus estan decidits a carregar-se l'economia mundial i arrossegar si molt convé l'americana. Es a dir, que s'han oblidat de quin és l'imperi al qual es deuen i que una i altra vegada -amb totes les contradiccions que es vulguin- els ha salvat de l'abisme. La tesi Obama ve a ser aquesta: vostès, a base de podar i podar, acabaran per carregar-se l'arbre malalt i el bosc sencer. Han de tenir visió, valor, convicció, unitat. Els europeus encara riuen. L'últim dirigent europeu que es va quadrar va ser en Zapatero, quan el van trucar l'Obama i el xinès i li van cantar quatre de fresques: yes my friend, no my friend, of course my friend, I understand my friend, ok my friend, I beg your pardon, my president...

El secretari del Tresor, Timothy Geithner, va acabar la reunió de Wrocalw, va trucar el Boss i li va dir: aquests europeus ens portaran directament a la catàstrofe.

Més o menys el que ja sabem els europeus, sobretot el sud, vaja, però en boca d'una autoritat amb autoritat, de les que poden trucar els marines, els seals o enviar-te un predator al jardí de casa: el poder-poder de veritat-veritat. Poques conyes amb això de la decadència americana.

Ara l'Obama, enfilat a les làmpares de cristall de la White House, els convoca a una cimera a l'ONU. Es una delicada manera de dir que els cita a casa seva, a palau, però amb elegància: no als sòtans de la Casa Blanca, sinó diguem que a una mena de terreny neutral que, mira tu quina casualitat, és a Nova York. Res, pura coincidència.

La bronca que li va caure a Zapatero serà una broma al costat de la que els caurà als dirigents europeus estrets de pit i curts de mira.

Més discretament, perquè només té un portaavions copiat que acaba tot just d'estrenar, l'emperador oriental també farà algunes trucades. Res a veure amb la carteta de Trichet a Zapatero i la conya de les reformes constitucionals, serà una conversa més amable, subtil, plena d'indirectes, però segur que acaben captant el missatge.

Una cosa és arruïnar els imbècils i espavilats dels grecs, imbècils per arruinar-se ells solets (ajudats per la banca franco-alemanya i l'americana, oi?) i espavilats per pensar-se que s'ho podien saltar tot a la torera, i una altra és fer petar el casino. Que tots sabem que ja ha petat, però les coses s'han de fer ordenadament si no volem organitzar un apocal.lipsi.

A partir d'aquí, veurem prodigis.

N'hi ha dos de possibles, només dos. Un, que de sobte els grisos dirigents europeus d'aquesta època, mortalment espantats com estan i cada dia més conscients de la seva escassa talla, li diguin a Obama que se'n vagi a pastar fang. Aleshores, que Déu o el Diable ens agafin confessats i anem pensant a demanar la green card, perquè no hi haurà altra escapatòria. Dos, que s'abaixin els pantalons fins als turmells, espantadissos com són, i que mirin de salvar les formes i la dignitat que ja han perdut pel camí.

El comunicat oficial, en ambdós casos, dirà més o menys el següent: "Els líders europeus i el president nordamericà han mantingut una trobada amb l'objectiu d'assegurar la comunicació i cooperació entre Europa i USA per continuar combatent plegats la crisi de deute que afecta els països de l'euro".

El comunicat serà el mateix, però el futur no.

Com deia González, ara que se li està posant cara de Moisès o de Nostradamus, estem a un pas de l'abisme. Veurem si fem un pas endavant o endarrera. Aquesta setmana no tinc previst que l'Obama em truqui, però si ho fa, li diria que pot ser qualsevol de les dues coses.

I li recordaria allò tan, tan europeu: après moi, le déluge...

Sembla que cauen quatre gotes, oi?

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
969
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR