14 de Juliol de 2011

A veure qui gosa dir ara que és una bestiesa que el municipi més endeutat d'Espanya, que és el principal forat de CajaMadrid/Bankia (entitat que controla indirectament, ja és casualitat), es plantegi organitzar uns Jocs Olímpics, que tenen una certa tendència a ser ruinosos.

Però, clar, tot canvia si aquest municipi és Madrid. Si -posats a imaginar sense malícia- Barcelona fos la protagonista d'una història tan surrealista i esbojarrada com aquesta, els crits i els brams de reprovació ressonarien a totes les espanyes i part de l'estranger.

Però a Espanya la cosa més normal del món és que la capital del regne pugui aspirar a ser qualsevol cosa que desitgi o que necessiti per enfortir la seva posició. Hem arruinat el país, entre altres coses, a base de construir línies d'AVE demencials econòmicament, però justificadíssimes patriòticament: és una malla ferroviària posada al servei de la capital-sol, de l'astre rei de tota la constel.lació hispànica. Qualsevol esforç sempre serà petit, tenint en compte la grandesa de l'objectiu final.

Cert que han aconseguit que Madrid sigui una ciutat que juga a una altra categoria, a la lliga galàctica de les megàpolis mundials, però no en tenen prou. I el seu alcalde té una cabezonada, una corazonada, un "antojo".

I ara s'ha proposat muntar uns Jocs Olímpics low cost, que finançarà el sector privat (deu ser l'alemany o el xinès, perquè no sé d'on pensen que sortiran les misses amb les empreses d'aquí...) i que tindrà cost zero per a les arques públiques.

Increïble: ho diuen ben convençuts, no se'ls escapa el riure.

I no hi ha ningú que tingui el valor de dir que, com aquells jocs d'hivern de l'exalcalde Hereu, millor que ens deixem de genialitats i ens dediquem a gestionar el dia a dia, que prou complicat s'està posant això de sobreviure... Hi ha eleccions a la vista (sempre hi ha eleccions a la vista) i el "media party" madrileny, tot i que tocat econòmicament, té una força extraordinària i trituraria implacablement qualsevol "español de bien" que gosés posar en dubte la candidatura olímpica madrilenya. O sigui que tots a fer pinya, que és pel bé de la pàtria.

Per tant, una sàvia decisió, faltaria més. A una ciutat que ja ho és tot a escala planetària no li pot faltar la corona de llorer olímpica. Menys encara quan Barcelona ja en té una, oi? Aquest trauma també pesa en la "corazonada/alcaldada" de Gallardón, però aquestes coses lletges no es poden dir: et recorden automàticament que al 92 tot Espanya estava amb Barcelona. I aleshores tu has de dir, sí, però el primer AVE de la nostra desgràcia va ser el Madrid-Sevilla, per compensar, no fos cas que algú pensés que es feia un tracte de favor amb Catalunya... I ja hi tornem a ser, la baralla de sempre...

O sigui que sí, que es gastin els diners que no tenen en un nou somni olímpic, i resem perquè no se'n surtin o perquè les agències de rating no se n'assabentin...

Si se'n surten, hauran arrodonit l'operació de fons, a més de la projecció definitiva de l'alcalde Gallardón a la primera fila de la política estatal, clar, com a home de consens per si un dia cal fer allò tan espanyol que en diuen "gobierno de unidad nacional".

Si organitzen uns Jocs Olímpics, que no deixen de ser un gran espot publicitari, Madrid s'haurà quedat definitivament amb la marca Espanya.