e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 de Novembre de 2012

A veure si ens ho fiquem al cap i, sobretot, ho fiquem al cap dels polítics. Les eleccions han de ser cada 4 anys i s'ha d'impedir que es puguin anticipar a caprici de qui governa. I cada 4 anys vol dir cada 4 anys: hi hagi crisi, guerra, sequera, fam o orgia del totxo. Sempre, cada 4 anys. Com fan els americans, i no sembla que els vagi malament ni que el seu imperi trontolli. No ho dic per Artur Mas, que s'hauria estalviat una patacada monumental, per voler ser massa espavilat. També Montilla va jugar amb la data. O Maragall. O Zapatero. O Alvarez Cascos. I si li convé, Rajoy farà el mateix. 

Les lleis electorals han de ser clares, transparents i intocables. Les eleccions, cada 4 anys. Un dia fix: el primer diumenge després de l'11 de setembre, el tercer diumenge de maig... Plogui, faci sol, nevi, és igual: com un rellotge. Sense consultar l'horòscop ni l'home/dona del temps ni el calendari maia o les prediccions de Nostradamus. Sense donar marge als polítics per jugar amb la data: pel seu bé, que s'estalviarien disgustos, i pel bé de tots, que ens estalviaríem aquesta mena de maniobretes infantils. Els ajuntaments es voten cada 4 anys, de forma automàtica, i no s'ha enfonsat el món, que jo sàpiga. I si durant el mandat canvien les coses, les lleis tenen mecanismes previstos més que suficients perquè la institució funcioni i no calgui tornar a votar. No cal ni que els toquin, aquests mecanismes: cada vegada que toquen segons quines normes, pensant només en els interessos partidistes, les espatllen una mica més.

La política, en aquest país, és una màquina espatllada. El país probablement també estigui espatllat, però no desesperem, es pot reparar. Per exemple, començant per les lleis electorals. Per fixar les convocatòries automàticament cada 4 anys. Per imposar d'una vegada el principi "una persona, un vot". I si ens posem d'acord que convé compensar una mica els territoris menys poblats, o fixar algun mecanisme d'arrelament dels representants en el seu territori, que la fórmula resultant s'acosti al màxim al principi "una persona, un vot". La democràcia és això, si no estic equivocat, i no la xapussa de què un diputat pugui "costar" a uns deu mil vots i a d'altres cinquanta mil... I si s'ha de compensar prudentment algun desequilibri, que no respongui a càlculs estranys dels partits polítics per aconseguir amb la llei i els cocients el que no donen les urnes: el que no pot ser és que el nombre final de diputats no sigui clarament proporcional al de vots. Ens estalviaríem molts maldecaps, moltes desafeccions i moltes frustracions.

També podríem començar per apartar els partits polítics de les meses electorals: ni interventors ni apoderats ni mandangues. L'administració pública està al servei de la societat i és més que suficient per organitzar i controlar unes eleccions, afegint-hi el mecanisme de sorteig dels presidents i vocals de les meses. I la total transparència del procés, clar. No cal la supervisió o vigilància dels partits, ni discreta ni amb autobusos importats de la quinta forca: les urnes són dels ciutadans, només dels ciutadans.

Podríem continuar per prohibir que els partits tinguin el cens electoral. Què és això de confiar les dades de tots els ciutadans als partits, a sant de què? Perquè ens enviin propaganda amb noms i cognoms? Que ho facin a través de Correus, sense tocar ni veure les bases de dades: "Envii'm aquests sobres a tots els García que hi hagi al cens", i ja està. No cal que tinguin les llistes: és imprescindible un respecte absolut a les dades personals dels ciutadans, sense excepcions.

I així unes quantes coses més, entre les quals és fonamental que en campanya no s'utilitzin els mitjans públics (quotes, blocs electorals, debats "capats", coses d'aquestes) i que els privats tinguin llibertat absoluta. Sense subvencions públiques de cap tipus, ni directes, ni indirectes: és el problema que té la llibertat d'expressió, que s'ha de protegir fins i tot dels interessos dels propietaris dels mitjans. És un bé massa preuat per al conjunt de la societat com per acceptar amb tanta frivolitat tot aquest muntatge que els ciutadans perceben perfectament com el que és: una estratègia més o menys subtil o descarada de manipulació, d'abús.

Es a dir, necessitem lleis electorals clares, senzilles, veritables. La regeneració de la política comença per aquí. I si oxigenem la política, acabarem oxigenant aquest país que s'està convertint en irrespirable, que cada dia s'ofega una mica més. Un país profundament espatllat.

Començant per fer les eleccions quan toca estaríem començant a ser un país seriós i viable, que ja toca. I fent les reformes que de veritat convenen a aquesta societat, no les amputacions massives que no porten enlloc. O sí: al capdavall, a més de destruir la societat, estan destruint també la política, en el sentit més ampli de la paraula. O enfortim la democràcia de veritat, no el partidisme ni les forces obscures dels mercats, o prendrem mal.

Però de moment, fins que passi ves a saber quin cataclisme còsmic, tenim tan poca esperança de què es posin seriosament a repensar les lleis electorals... Ni a Catalunya ni a la resta d'Espanya: hi ha menys "fets diferencials" dels que ens agrada pensar... 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
529
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR