e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

14 de Setembre de 2012

No és el primer dia, ni serà l'últim, que algú especula amb la possibilitat que la Catalunya independent sigui una mena de pseudo-monarquia. A l'estil de la Commonwealth, molt simbòlica i folclòrica. De fet, república, el que se'n diu república, ho hem estat molt poques vegades. Regne, el que se'n diu Regne amb majúscules, tampoc no ho hem estat mai: sí, però no, amb comtes de Barcelona que feien com si fossin reis de Catalunya, però que en realitat n'eren d'Aragó o València o Mallorca o d'on fos, però no de Catalunya. Un cas ben insòlit. Com el d'Andorra, amb la seva exòtica Commonwealth de duumvirs-coprínceps: un bisbe i el president francès. 

Deu ser per això que el president Mas no té clar si el futur estat català interdependent serà la República Catalana o el Regne de Catalunya. O una República Monàrquica. O tal vegada una Monarquia Republicana. Total, des que es va inventar això tan espesset, rovellat i contradictori de la "monarquia constitucional", qualsevol fórmula creativa és possible. 

També és cert que aquesta carta, ben jugada, pot ser interessant en el seu moment: dos Estats, Espanya i Catalunya, amb una mateixa Corona. Sembla que no es faci tanta trencadissa i que hi hagi alguna mena de ficció de continuïtat: amics per sempre i amb el mateix rei. En Felip/Felipe VI, que podria aprofitar per fer-se respectar i valorar a Catalunya una mica més que el darrer Felipe... La jugada, aprofitant la creixent decadència de la monarquia espanyola i la successió de Juan Carlos, és lletja, però suggestiva. I si la Cristina i l'Iñaki no estiguéssin pringats fins a l'engonal, encara es podria arrodonir la cosa amb una infanta i comtessa de Barcelona, resident a Barcelona. 

Si a això hi afegim que compartirem exèrcit, ja que Catalunya no en tindrà i no m'imagino jo demanant que els francesos posin casernes a Catalunya, semblarà que no ha passat res tan greu. Aquí podrem creure'ns que som independents, a l'Estat veí (sempre bon rotllo per les dues parts) podran pensar que Espanya no s'ha trencat del tot i que en certa manera han tornat als gloriosos temps dels Reis Catòlics. I encara té un altre avantatge això de subcontractar a Espanya la defensa de Catalunya: no perdrem del tot la bella tradició d'enviar diners a Madrid. Perquè alguna cosa haurem de pagar, no?

En fi, mentre els escocessos estan fent una mena de pla de viabilitat acompanyat de no sé quants plans estratègics, tàctics i de contingències diverses, aquí improvisem sobre la marxa i pensem en jocs de mans subtils. Oblidant que una cosa és que la política catalana tingui una clara tendència italianitzant (cosa que no és precisament un elogi, encara que quedi molt fi) i una altra és que aquí hi hagi gent que tingui la meitat de la finezza que un geni com el primer ministre Monti, per exemple, que està fent meravelles sense ni tan sols despentinar-se.

Però no ens posem nerviosos. La cosa va per llarg, s'ha de païr a dintre de Catalunya i a fora, s'ha de parlar, hi ha d'haver forçosament tensions i algunes és molt probable que siguin serioses i fins i tot crítiques. Tothom ha de pensar les conseqüències del sí o el no, després es vota i a continuació toca intentar complir amb el que vulgui la majoria, surti el que surti. En aquest procés, s'anirà veient que si te'n vas, te'n vas. Que sí, que pots mantenir una relació amistosa, seure de tant en tant juntets a la taula de Brusel.les (quan posin una cadira més, que costarà), però que no té cap mena de sentit compartir monarca ni exèrcit. 

A no ser, clar, que algun savi hagi trobat un remot descendent de Martí l'Humà, amb prou sang reial a les venes com per denunciar el Compromís de Casp i instaurar una monarquia cent per cent catalana. Posats a imaginar, aquesta sí que seria una bona jugada. No hi guanyaríem res, igual que en el cas de compartir corona amb Espanya o repescar la línia austríaca, però el món sencer es quedaria bocabadat.

Deixem-nos doncs de corones i, si ha de ser així, aprofitem l'ocasió per ventilar una mica la casa, sense estridències, amb seny i rigor. Ja que França tindria un paper importantíssim i "protector" en la "Marca Hispànica" del segle XXI, potser que mirem altra vegada més cap a París que cap a Madrid, i ens inspirem en allò de "Liberté, Égalité, Fraternité". Paraules nascudes d'una república i no d'una monarquia. Que han fet de la République Française no un paradís, però sí un país més lliure, més igualitari i més fraternal (i viable) que el Regne d'Espanya. 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
978
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR